Articles
Que pagui Imaz
A la tres
El president del PNB, Josu Jon Imaz, ha entrat en guerra oberta amb el lehendakari Juan José Ibarretxe. Diumenge publicava un article a Deia i altres rotatius bascos en què rebutjava la consulta popular sobre el futur d’Euskadi en aquesta legislatura que, com recordava ahir la portaveu de l’executiu, Miren Azkarate, s’ha de fer perquè és un compromís del pacte de govern tripartit.
El posicionament d’Imaz s’ha interpretat en bona lògica com una desautorització frontal de l’inquilí d’Ajuria Enea i un desafiament al sector que li dóna suport, el més sobiranista del PNB, encapçalat per Joseba Egibar, o sigui, el frustrat delfí de Xabier Arzalluz. De fet, des dels temps de la guerra entre Arzalluz i Garaikoetxea, que va culminar en l’escissió d’EA, pocs cops s’han evidenciat amb tanta cruesa les distintes visions sobre el futur d’Euskadi que conviuen al partit de Sabino Arana, i més en una formació que presumeix de rentar la roba bruta a casa com poques. La crisi no s’entén sense el procés congressual que ha de ratificar o no Imaz en la presidència del partit, a qui els d’Egibar veuen com un michelín, un espanyolista.
Però la situació també és un efecte directe del frustrat procés de pau que Zapatero i Pérez Rubalcaba –gran amic d’Imaz– han comandat des de la Moncloa gairebé d’amagat d’Ibarretxe. I que ha acabat igual que el de la treva de Lizarra, cuinada per Arzalluz i Egibar pràcticament d’amagat de la Moncloa, on llavors residia José María Aznar. Aquell fracàs va impulsar Imaz al lideratge, i el d’aquesta última treva, en la qual el PNB ha aplicat una aliança de ferro amb el PSOE, l’hi pot prendre. Imaz es nega a pagar la factura convençut que el tren de la pau pot tornar a passar demà. Però dubto que siguin els suports de Madrid, com l’expressat ahir pel ministre Caldera, els que més li convenen. Què deu tenir aquest Zapatero, que no hi ha company de viatge que el resisteixi (Ibarretxe, Carod, Maragall, Mas...)? Se salvarà Imaz?
El posicionament d’Imaz s’ha interpretat en bona lògica com una desautorització frontal de l’inquilí d’Ajuria Enea i un desafiament al sector que li dóna suport, el més sobiranista del PNB, encapçalat per Joseba Egibar, o sigui, el frustrat delfí de Xabier Arzalluz. De fet, des dels temps de la guerra entre Arzalluz i Garaikoetxea, que va culminar en l’escissió d’EA, pocs cops s’han evidenciat amb tanta cruesa les distintes visions sobre el futur d’Euskadi que conviuen al partit de Sabino Arana, i més en una formació que presumeix de rentar la roba bruta a casa com poques. La crisi no s’entén sense el procés congressual que ha de ratificar o no Imaz en la presidència del partit, a qui els d’Egibar veuen com un michelín, un espanyolista.
Però la situació també és un efecte directe del frustrat procés de pau que Zapatero i Pérez Rubalcaba –gran amic d’Imaz– han comandat des de la Moncloa gairebé d’amagat d’Ibarretxe. I que ha acabat igual que el de la treva de Lizarra, cuinada per Arzalluz i Egibar pràcticament d’amagat de la Moncloa, on llavors residia José María Aznar. Aquell fracàs va impulsar Imaz al lideratge, i el d’aquesta última treva, en la qual el PNB ha aplicat una aliança de ferro amb el PSOE, l’hi pot prendre. Imaz es nega a pagar la factura convençut que el tren de la pau pot tornar a passar demà. Però dubto que siguin els suports de Madrid, com l’expressat ahir pel ministre Caldera, els que més li convenen. Què deu tenir aquest Zapatero, que no hi ha company de viatge que el resisteixi (Ibarretxe, Carod, Maragall, Mas...)? Se salvarà Imaz?
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.