No estic en el món de l’ensenyament, per sort. La problemàtica que s’ha generat recentment entorn de la fusió de determinades ciències a batxillerat per tal d’adaptar-se a la normativa espanyola no és altra cosa que un altre pas més cap al desconcert i la confusió dels alumnes envers les ciències en general. Des que es van escindir les branques del saber al segle XIX, els moviments de fusió i, simultàniament, de compartimentació de les ciències han arribat a una complexitat enorme. Això es fa ben patent en la gran diversitat de graus que ofereixen les diferents universitats catalanes, que encaminen cap a una major especialització i a un menor coneixement global. Fa alguns anys que faig de jurat en un institut d’educació secundària per tal de qualificar els treballs de recerca de batxillerat de “socials” que fan els seus alumnes; aquest també té un jurat pels treballs “científics”. Uns deriven dels que cursen el batxillerat d’humanitats i ciències socials, mentre que els altres surten del batxillerat de ciències i tecnologia. Com que en aquest institut no es fa el batxillerat d’arts, aquesta tercera modalitat no hi té cabuda, tot i que treballs d’aquesta temàtica es presenten als de “socials”. Per la part que em correspon de les ciències socials i les humanitats, al llarg d’aquest temps he observat com cada vegada són menys els treballs que tracten sobre les clàssiques matèries d’història, geografia, llengua i literatura, mentre que l’interès dels alumnes se’n va cap a camps que són propis de la psicologia. Sembla que els preocupen més els problemes que els envolten a les aules, com ara el maltractament escolar, o trastorns diversos, com ara el de l’espectre autista, o les addiccions a les xarxes socials, per exemple. Ciències socials, ciències humanes i/o humanitats? Un bon embolic que genera un autèntic debat epistemològic en el qual no entraré. Al mateix temps, el Departament d’Educació també ha decidit que el treball de recerca ja no tindrà el pes que tenia en el càlcul de la nota final de batxillerat. Si se li treu importància, com quedarà l’interès dels joves per la investigació, i l’aprenentatge sobre el mètode de recerca i el foment del pensament crític? Si aquest coneixement era qüestionable, ara anirem a pitjor. I cada cop és més necessari!