Barcelona és una ciutat de cap alt i ulls amatents. Cal caminar pels seus carrers amb actitud constant de descoberta per no perdre’s cap dels regals visuals que s’hi amaguen, com si d’un joc infantil de trobar tresors amagats en un gran bosc de ciment es tractés.

Un dia com el d’avui també és un dia de cap alt, en aquest cas per lluir en el rostre el somriure que hi deixa l’explosió de vida de la diada de Sant Jordi, com un bany de llum primaveral, un diluvi de bones paraules, un encatifat de roses.

Perquè avui és dia de roses, innegablement, indiscutiblement. Es dirà, i amb tota la raó, que no hi ha Sant Jordi sense llibres, però encara seria més estrany que el dia dedicat al sentiment de l’amor estigués mancat de la flor que millor el representa. Un brot de vida, a voltes salvatge, un niu de vellut que agombola, un puny clos en un roig intens, una mà que s’obre, estesa, amiga, així és la rosa, que a voltes també punxa, ofesa, es marceix, es resseca.

Però les que avui prendran carrers i places són les roses esclatants, generoses, plenes d’ufana. Són roses com les que van florir en un dels cinc mosaics que adornen cada una de les sis façanes de la casa Terrades, la popular casa de les Punxes, un d’aquells edificis de la Barcelona modernista que obliguen a anar amb el cap ben alt.

La de les Punxes és una casa singular, no només per les seves sis teulades com agulles que apunten al cel, sinó perquè és l’únic edifici que ocupa l’illa triangular que es forma a la confluència de l’avinguda Diagonal amb els carrers Rosselló i Bruc. No és, per tant, un edifici d’una sola façana, com ho són altres de la mateixa època, sinó que el seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, el va haver de concebre en la seva peculiar dimensió hexagonal i cada un dels sis costats demana una contemplació pacient, acurada que acaba amb el regal dels mosaics coronant-ho tot, entre pinacles i floritures de forja.

Si el caminant s’atura al costat de Bruc, alça la vista i aconsegueix esquivar les fulles dels arbres, arribarà a un d’aquests fantàstics mosaics, poc conegut, poc divulgat. A voltes hi ha la sensació que la casa de les Punxes sigui només un edifici de contemplació fugaç en el trànsit turístic entre el passeig de Gràcia i la Sagrada Família, com si fos plat de segona. Passar de llarg d’aquesta meravella d’inspiració medieval és un error, perquè aleshores hi ha el risc de no veure aquest mosaic de la façana del carrer Bruc, exaltació de la primavera, on una jove envoltada de llum i de blau es banya en un mar de roses, moltes roses.

Hi ha pocs dies de felicitat plena inundant els carrers com és la celebració avui a Barcelona de la festa de Sant Jordi, i hi ha poques realitzacions artístiques que reprodueixin aquest sentiment de plenitud primaveral com el mosaic de la façana Bruc de la casa de les Punxes. Tan sols que la dama que s’hi representa portés un llibre a la mà, la imatge seria una icona perfecta de la festa.

Però no cal anar gaire lluny per fer aquest ple. El mosaic que correspon a la façana del carrer Rosselló és una representació d’un valerós Sant Jordi enfrontant-se al drac, en una escena emmarcada amb una cinta on s’hi llegeix un text com una pregària: “Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.” Doncs vinga!