Cadaqués, les bicicletes i les cues

Feia molt de temps que no trepitjava Cadaqués i ho vaig fer el darrer dissabte d’abril per presentar el llibre 10 anys menys 53 dies de l’Albert Ballesta. Era un dia plujós però Cadaqués estava espectacular. Recordava la carretera que porta a la vila i reconec que ben aviat la vaig trobar estreta, sinuosa i amb poca visibilitat. Ho recordava perquè ho és. És a dir, és perillosa si no es condueix amb molta precaució. Hi havia trànsit, però en cap cas cues. Per això em va sorprendre que el primer que em van preguntar quan vaig arribar és si havia trobat cues provocades per ciclistes. Hauria entès que em requerissin si havia tingut problemes per aparcar. Pagant. Sí, en vaig tenir perquè el pàrquing estava ple de gom a gom. Quan ho vaig dir, em van recordar que ja m’havien avisat i que ho trobaven d’una normalitat absoluta.

La presentació va venir després d’un magnífic dinar a Es Grec i una conversa de primera amb en Konstantí, amic d’en Ballesta. Em va fer gràcia que l’Albert salava en la seva parla amb en Konstantí Kontos, net de l’avi bussejador que va deixar Grècia per instal·lar-se a Cadaqués. Després vaig saber que és normal que l’Albert es passi al parlar de Cadaqués, que va estudiar i descriure Ernesta Sala, a la que trepitja el seu poble. Per cert, al restaurant, unes menges de primera i pop a la grega i un turbot amb gust de turbot amanit amb un excel·lent oli. Grec, és clar.

Va ser a la presentació a la Societat l’Amistat de Cadaqués, és a dir al Casino, entitat fundada des d’abans del 1870 però que té els primers estatuts en aquesta data amb el nom de La Benéfica, una mutualitat, quan vaig entendre la pregunta de les cues. Albert Ballesta va dir que dues de les coses que més greu li havien sabut dels seus deu anys com a director dels serveis territorials d’Interior de Girona havien estat no haver pogut eliminar el top manta a Roses i no haver resolt la prohibició en determinades hores de l’estiu de la circulació de bicicletes a la GI-614 de Roses a Cadaqués i a la GI-613 al Port de la Selva. Per les cues i el perill que provocaven.

Va ser la mateixa alcaldessa qui va reconèixer els esforços del’Albert i la incapacitat de l’Ajuntament que els escoltin des d’on es decideix. Personalment no tenia clara la magnitud de la tragèdia, però alguns dels presents m’ho van explicar. Un trajecte de 20 minuts a l’estiu es pot convertir en més d’una hora. Hi pot haver cues de tres i quatre quilòmetres i en dies puntuals, de deu. Ho vaig entendre. El que demana l’Ajuntament és que es limiti la circulació durant unes hores al dia, que en plena canícula sigui abans de les nou del matí o després de les set de la tarda. Van ser els veïns presents els qui van insistir en els accidents que hi ha i la perillositat que representa aquella circulació. Mou-te en Bici es va oposar a qualsevol regulació i des de Trànsit es busquen mesures per alertar de les cues, però no per resoldre-les. D’això en fa anys. L’alcaldessa diu que insistiran, que es fan reunions, però que quan arriba l’hora de decidir, no es fa res i hi ha tornat a haver-hi canvis polítics. Potser per això Albert Ballesta es planteja escriure alguna cosa sobre burrocràcia. Ah! La presentació, de primera.