El passat cap de setmana he observat atentament les informacions que la televisió ens anava donant sobre l’excepcional conducta dels coloms a la deserta plaça de Catalunya.

Els coloms havien ocupat amb una facilitat sorprenent els carrils de circulació normalment atapeïts d’automòbils. Se’ls veia caminar amb tota calma, travessar el carrer xano-xano prescindint dels semàfors, s’acostaven al quiosc de diaris, descansaven una estona en el pal de les parades d’autobús…

La realitat era innegable: els coloms s’havien apoderat de la plaça de Catalunya.

Aleshores els televidents van començar a fer-se preguntes:

Quants coloms hi havia?

A mi em semblà que almenys eren un parell de centenars, però vaig telefonar al Servei Municipal de Coloms i em van garantir que tenien perfectament censats els quaranta-tres coloms residents a la plaça de Catalunya. Que és cert que havien rebut alguna confidència sobre una possible migració de coloms, però que no disposaven d’informació, encara, sobre el nombre de coloms que no s’havien mogut de les places de Tetuan i d’Urquinaona.

Hi havia colomes entre els coloms?

Un altre punt que tampoc no estava clar. Els coloms que ocupaven la plaça de Catalunya es comportaven sense fer cap manifestació sexual.

Quin era l’objectiu de l’ocupació?

Algú suggeria que era un acte col·lectiu en reclamació de més veces, però el que no es podia emmascarar és que es cagaven en els senyals de circulació.

Aleshores vam descobrir, amb l’ajut de teleobjectius, que alguns coloms duien una mena d’anella, i ningú no ens podia treure del cap que en l’operació intervenien coloms missatgers. La gran sorpresa, però, es produí quan, en acostar-s’hi els micròfons més sensibles, entre els normals parrupeigs dels coloms es van sentir alguns “qua-qua” característics d’ànec. Es diu que l’A.N.E.C. és l’Associació Nacional Enemiga dels Coloms.

Per tal de tranquil·litzar l’opinió pública, es van llegir tres declaracions. Primer, la del director general d’Art, que assegurà que la insòlita situació no era altra cosa que un acte d’homenatge a Picasso –que, com és sabut, pintà el famós colom de la pau– preparatori de l’arribada del “Gernika”. Després, el president dels cuiners asserenà les consciències: de cap manera no es tractava de preparar una multitudinària i feixista arrossada de colomí. Finalment, el mateix Colom, entrevistat dalt del monument, va voler demostrar que ell no s’havia mogut i que no tenia cap relació amb la colomassa.

I el poble respirà, engegà els cotxes, i els coloms van abandonar la plaça.