La democràcia espanyola té tots els números per convertir-se en categoria, una mena de denominació d’origen, amb entrada pròpia a l’Enciclopèdia Britànica, com ara la democràcia parlamentària, la democràcia directa o la democràcia popular, que ja es definia com una dictadura (del proletariat) i que va resultar d’allò més salvatge en termes de respecte als drets humans, la llibertat individual i la vida dels ciutadans. La democràcia espanyola no ha deixat d’avançar, en els seus 47 anys de vida, cap a convertir-se en un eufemisme similar. S’ha de reconèixer que el punt de partida, amb tot el franquisme polític, econòmic, militar i funcionarial immunitzat i integrat dins el nou règim, era tan enverinat com la cicuta que va matar Sòcrates fa més de 2.400 anys (Nota: la cicuta provoca una paràlisi que comença per les extremitats i puja fins al sistema respiratori, causant la mort per asfíxia).

La paràlisi va avançar amb un cop d’estat militar, el de Tejero, Armada, Milans del Bosch... i la X, que amb la mà esquerra va protegir la Constitució i amb la dreta va enterrar l’esperit amb què es va aprovar. Després vindrien el terrorisme d’estat dels GAL, l’eliminació del capítol de les “nacionalitats” històriques, les tortures a independentistes catalans del 92, el tancament injustificat del diari Egunkaria i la detenció i tortura del director (Martxelo Otamendi) el 2005, la il·legalització de partits abertzales, la mutilació de l’Estatut del 2006 i, en els darrers 15 anys, l’operació d’estat que ha inclòs la manipulació d’eleccions, la comissió de diversos delictes, la fustigació policial i judicial per raons polítiques i la vulneració sistemàtica de l’estat de dret, tot per combatre l’independentisme català sota el paraigua de protegir la unitat d’Espanya. Aquesta setmana, el Catalangate (espionatge polític amb Pegasus) continua destapant ronya d’estat, certificant l’espionatge il·legal dels quatre últims presidents de la Generalitat (i de qui faci falta), sense que ni una pedra de la piràmide democràtica espanyola s’immuti. Senyal inequívoc que la paràlisi està molt avançada i és imparable.