Quan l’any 1967 l’Ajuntament de Girona va decidir crear el Premio Inmortal Ciudad de Gerona no podia ni imaginar que aquella iniciativa que es volia cultural acabaria provocant la reacció de les forces catalanistes i democràtiques de la ciutat. La decisió que el premi només acceptés novel·les en castellà en va ser la causa. Cal pensar que en aquell moment la dictadura era ben viva i ben present, però hi va haver un malestar que es va transformar en la convocatòria d’un guardó, només per a novel·les escrites en català, que portaria el nom de Prudenci Bertrana, que es finançaria amb suport popular i que tenia en el Cercle Artístic de la ciutat l’aixopluc necessari per protegir la comissió organitzadora. Calia un nom per al premi i aquell moment coincidia amb el centenari del naixement de l’escriptor, nascut a Tordera, però que era gironí i que a la ciutat s’havia iniciat com a pintor primer i escriptor després, fins que va marxar a Barcelona, on va morir el 21 de novembre del 1941, en plena postguerra. El primer guardó es va entregar el 6 de gener del 1968 al Teatre Municipal i Estat d’excepció, de Manuel de Pedrolo, en va ser la guanyadora. La novel·la va ser censurada i no es va poder publicar fins al 1975, això sí amb el títol d’Acte de violència.

D’aquell acte de rebel·lia en són hereus els Premis Literaris de Girona, que tenen en el premi Prudenci Bertrana de novel·la el seu baluard. Bertrana, fill d’un propietari rural carlí, va ser un destacat pintor i, després, un destacadíssim escriptor, amb obres com Josafat, que el va consagrar. A Barcelona va dirigir L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i va escriure als principals diaris i especialment a La Veu de Catalunya. Durant el franquisme el seu nom era tolerat però amagat, per la ideologia, i per l’escàndol que va suposar el pamflet La locura de Álvarez de Castro, que va escriure.

La reivindicació que va suposar que el premi portés el seu nom i la feina de la comissió organitzadora i de l’Assemblea d’Artistes de Girona, van ser la causa que el 26 de maig del 1975 s’inaugurés un bust seu a la plaça de Catalunya de Girona. El bust l’hi havia fet l’escultor Ricard Guinó i Boix (1890-1973) en la primera dècada del segle passat. El guardava Aurora Bertrana, la filla, també escriptora, que el va oferir a la Casa de Cultura de Girona per presidir alguna de les sales de lectura de la biblioteca. Però finalment l’Assemblea d’Artistes va aconseguir que el bust, ja de bronze, presidís la plataforma sobre l’Onyar. El bust és al damunt d’un pedestal de pedra en brut i mostra els trets enèrgics de l’escriptor i la seva cabellera romàntica.

El bust de Bertrana continua a la plaça de Catalunya. Bertrana és un autor reconegut del qual es recorda Josafat, una de les novel·les amb més edicions i que publicada el 1904 va provocar un escàndol dins del món del clero a Girona i que fins i tot no va guanyar un premi a Palafrugell per “raons morals”. Prudenci Bertrana va marxar de Girona una mica ofegat per l’ambient de la ciutat. Una ciutat que en el darrer alè del franquisme li va dedicar la plaça més coneguda de la ciutat i que continua atorgant el premi de novel·la que porta el seu nom.