És costum i tradició que els diferents governs anunciïn a l’engròs qualsevol mesura per tal que sembli l’obra més important de la legislatura i dels darrers anys. Així, l’actual govern de la Generalitat acaba d’anunciar que tornen a reeditar el famós Pla de Barris, ara amb una inversió de 1.000 milions d’euros per als propers cinc anys; és a dir, 200 milions per any, que si ho dividim pels 947 municipis de Catalunya surt a poc més de dos-cents mil euros. I, ara, posats a imaginar, imaginem quants barris transformarien els 221 municipis gironins amb dos-cents mil euros. Per tant, la conclusió és que en comptes de Pla de Barris haurien de dir-ne “morralla per a barris” o bé reconèixer que només uns pocs es podran beneficiar d’aquest ambiciós projecte. És el mateix que quan s’anuncia la construcció de milers d’habitatges assequibles, que acaben essent uns poquets a sortejar entre milers de candidats. O quan s’anuncia la creació de milers i milers de llocs de treball que tampoc s’acaben veient per enlloc. Ja ho té l’administració pública, això; sap jugar amb les xifres com si d’un mag es tractés, fent contínuament il·lusionisme polític o directament fum per fer creure que millora tot el país.

En l’anterior Llei de Barris es van mobilitzar uns 1.900 milions, amb una inversió de 1.123 milions per part de la Generalitat, i se’n van beneficiar uns 140 municipis, però en molts casos es va tractar de petites actuacions que tampoc podem dir que varen modernitzar el país. Vaja, que allò que en diuen Pla de Barris en molts casos es tradueix en unes escales refetes o en unes jardineres renovades. Això no vol dir que modernitzar els barris de moltes ciutats de casa nostra no sigui una necessitat imperiosa, vist l’estat de degradació de moltes zones urbanes. De fet, hem passat anys invertint, creant nous espais, nous serveis, noves infraestructures i, com sol passar, ens hem oblidat que calia mantenir-les i que calia seguir invertint en la seva actualització i millora, fins que arriba un moment que el manteniment es converteix en urgència per evitar l’ensorrament o la deixadesa total. És el que passa amb els trens o les carreteres, que a força de no gastar en manteniment acaben sent un problema.