La universitat ha de ser, per definició, un espai de coneixement, de progrés i, sobretot, d’oportunitats. Però per tal que pugui complir aquesta funció cal conèixer bé la realitat del seu estudiantat i actuar a partir d’evidències. Aquesta és precisament la voluntat de l’informe Via Universitària 2023-2025, publicat recentment per la Xarxa Vives d’Universitats, entitat que agrupa 22 universitats dels territoris de parla catalana. Enguany celebra més de trenta anys de trajectòria i està presidida pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia. La quarta edició de Via Universitària ha comptat amb la participació de més de 45.000 estudiants de grau, provinents de 1.700 titulacions de la majoria de les universitats de la Xarxa Vives, i ha estat coordinada per l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, amb el suport de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Els resultats obtinguts ofereixen una radiografia completa de l’estudiant universitari actual.

Una de les dades més rellevants és l’augment de la diversitat. Avui hi ha més presència d’estudiants d’origen migrant i un ampli ventall d’edats. Aquesta pluralitat és un fet enriquidor. Tanmateix, com revela l’informe, la diversitat no sempre es tradueix en equitat. L’origen socioeconòmic continua condicionant. Així, els estudiants de famílies amb menys nivell educatiu i rendes més baixes es concentren en graus amb menys projecció professional, mentre que els d’entorns més benestants dominen els àmbits amb millors sortides laborals, com l’enginyeria, la tecnologia o la salut. Aquestes dades evidencien que, malgrat els esforços per ampliar l’accés, la funció d’ascensor social de la universitat encara té recorregut per millorar. En paral·lel, més del 51% dels estudiants treballen mentre estudien. Aquesta realitat, que afecta especialment els estudiants d’origen més modest, genera un seguit d’efectes col·laterals: menys hores d’estudi, més estrès i menys participació en activitats formatives. Tot plegat impacta directament en el rendiment acadèmic i en la qualitat de l’experiència universitària.

Les desigualtats també es fan evidents en la capacitat de finalitzar els estudis. Els estudiants més vulnerables tenen menys probabilitats d’obtenir la titulació, pateixen més estrès econòmic i es veuen sovint obligats a matricular-se a temps parcial, fet que allarga el recorregut acadèmic i n’afebleix la continuïtat. A més, les barreres d’accés a les beques, la precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne fan que el cost d’estudiar continuï sent un repte important. A això s’hi suma l’increment de símptomes relacionats amb el benestar emocional: creixen els casos d’ansietat i d’estrès crònic, i continua essent insuficient l’accés a serveis de suport psicològic. El benestar de l’estudiantat hauria de ser avui una prioritat inajornable. També ho hauria de ser el foment de la participació activa dels estudiants en la governança universitària. Ells coneixen millor que ningú les dificultats i les necessitats del sistema, i la seva veu ha de ser escoltada i tinguda en compte en els òrgans de presa de decisions.

L’informe posa de manifest, igualment, la consolidació de la formació en línia, que ja representa un 20% de l’estudiantat. Aquest model aporta flexibilitat, però també planteja nous reptes: cal millorar l’acompanyament, garantir l’equitat digital i assegurar que el format no esdevingui una font addicional de desigualtat. Davant d’aquesta realitat complexa i canviant, el Consell General de la Xarxa Vives ha aprovat una declaració institucional que reafirma el compromís col·lectiu amb una universitat més justa, flexible i inclusiva.

En resum, l’informe ‘Via Universitària’ ens ofereix una base sòlida per impulsar polítiques valentes, fonamentades en dades, orientades a garantir que cap talent es quedi fora per qüestions d’origen o de renda. Cal una universitat que acompanyi millor, que escolti més i que s’adapti amb agilitat als canvis socials. Com deia Nelson Mandela, “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Fer-la accessible, equitativa i transformadora no és només un objectiu; és un deure col·lectiu.