Enmig d’un mon dominat per les respostes immediates a través de Whatsapp i les xarxes socials, fa il·lusió arribar un dia a la redacció i trobar-te amb una missiva escrita a mà perfectament ensobrada i segellada. La carta és d’un lector de Barcelona, que signa amb noms i cognoms, i que explica que es va sentir identificat amb el De reüll que portava per títol “Dos per tres”, en què denunciava les dificultats amb què topen les persones que vivim soles en la gestió de les despeses diàries i extraordinàries; paguem massa sovint per dos i sense gaires possibilitats d’aprofitar els popularitzats descomptes dels “dos per tres euros”. A banda de solidaritzar-se amb la causa, em fa avinent la idea que ha tingut sobre això i que faig pública per veure si algú avesat a les noves tecnologies s’anima: crear una app de compres compartides. Podria ser que aquesta app ja existís i que ni l’autor del manuscrit ni jo mateixa n’estiguem al cas, immersos com estem, encara, en un entorn analògic. Passi el que passi finalment amb el suggeriment, que ell diu que “cedeix de gust”, des d’aquí el meu agraïment a aquest lector que s’ha pres la molèstia de redactar un escrit i fer-lo arribar degudament. Un feedback reposat, educat i generós que els articulistes trobem a faltar.