Opinió

Lletra petita

Brussel·les via Madrid

“La pregunta és: amb quin aval han anat a Europa a demanar l’oficialitat del català? No serà amb el del respecte del regne d’Espanya a la nostra llengua

Aquesta setmana un lector, Robert Surroca, ens ha compartit a l’espai “el lector escriu” una queixa lingüística amb relació al servei de teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona. Cap retret al servei que el consistori ofereix a la gent gran, però sí una queixa per allò que sovint es relega per poc important, per aliè al servei, com és la llengua. El lector explica que se li va espatllar l’aparell de teleassistència i que el nou ja no parla català com abans sinó castellà. “No és possible perquè els aparells ara es compren a Madrid”, va ser l’explicació. La lectura de la carta va coincidir amb titulars ben frescos sobre les gestions, les intencions i les suposades voluntats o traïcions de tot l’arc polític sobre l’oficialitat del català a Europa, després que se n’ajornés la votació a Brussel·les. Ens volen fer creure que Europa no ens estima? La pregunta és: amb quin aval han anat a Europa a demanar l’oficialitat del català? Perquè no serà precisament pels serveis, l’atenció i la consideració del regne d’Espanya a la nostra llengua. La Constitució deixa clar que l’únic idioma que els espanyols tenen el deure de conèixer és el castellà, ha costat més de quatre dècades de democràcia que els nostres parlamentaris poguessin fer servir el català al Congrés i al Senat, la versió catalana dels webs del govern espanyol són de per riure, i els tribunals imposen periòdicament el castellà a les aules. De què ens estranya la reacció europea? Sempre ens poden dir que és un “afer intern” i que primer el resolguin a casa. L’oficialitat del català a Europa no és només que ressoni al Parlament Europeu, sinó una llarga llista d’implicacions legals. Només un exemple: ens permetria fer judicis en català al TJUE i llegir les seves sentències en la nostra llengua. Una quimera encara als tribunals catalans, i ja no diguem als espanyols. Arribar a Brussel·les passant per Madrid és un camí molt llarg. A falta d’un estat propi potser ens podem plantejar fer campanya perquè Andorra s’integri a la UE, i el tema del català el tindríem mig resolt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]