El torcebraç Catalunya/Espanya ha anat deixant pas a altres polaritzacions polítiques sense que s’hagi aconseguit resoldre res ni avançar en cap sentit. Una de les causes de la desescalada era l’expectativa creada pels pactes amb el PSOE en relació amb la llengua, el finançament, l’amnistia i el reconeixement polític de la qüestió nacional, entre altres qüestions, com ara el traspàs de Rodalies. Aquestes setmanes és quan cal fer l’avaluació real del conjunt dels pactes, i res indica que el PSOE hagi complert o pugui complir els mínims pactats, ja sigui per impotència –cosa que el fa definitivament inútil– o per engany premeditat, cosa que el deixa definitivament sense crèdit. Simultàniament el centre de la confrontació política s’ha desplaçat cap a la batalla partidista entre la bancada malgirbada que apuntala el PSOE en el govern espanyol, i el bloc dels galls i paons de la dreta i ultradreta nostàlgica. Davant l’elevat grau de confrontació d’aquests dos blocs, també a dins dels aparells de l’Estat no ens sorprèn que exdirigents convergents facin crides a fer pinya incondicional amb Sánchez invocant la por al bloc PP-Vox. Després de veure com ERC ha actuat repetidament i veure com fitxava un munt d’exdirigents convergents de la mateixa línia, ja sabem què faran. La incògnita és saber com actuarà Junts. La batalla avui entre el PSOE i el PP és més forta que la dels temps dels GAL. Catalunya ha d’alinear-se amb cap partit mafiós espanyol mentre no han demanat disculpes per les guerres brutes contra els nostres representants i mentre van defensant les agressions policials contra la gent que simplement anava a votar? No perdem els papers ni la dignitat. El món és cruel, però sense dignitat no som res.