La selectivitat i l’ortografia

A la televisió, una jove que avui es troba cara a cara amb la selectivitat explica que, per un moment, tant ella com els seus companys van pensar que les faltes d’ortografia no restarien punts –informació que després es va demostrar falsa– i que tota la classe, com a resposta, va fer salts d’alegria. Els que ja sabem el que és estar com un flam perquè et jugues el futur en una sola nota, podem entendre que la desaparició d’un element que taqui la puntuació és motiu d’excitació. Si ens haguessin dit que fer l’examen amb roba de carrer baixava la nota, tots hauríem corregut a comprar un vestit de girafa o de bomber. Així que entenc qui està convençut que els nervis són massa traïdors i que allà on normalment col·loques una b, per un cop se’t pot colar una v. El que no arribo a comprendre és el poc respecte que tenen alguns per les regles lingüístiques o la manca de rubor que provoca en la gent que ha tingut la possibilitat d’anar a l’escola en democràcia el fet de cometre faltes d’ortografia. Potser no es tracta de ser radicalment intransigent amb qui comet errades, perquè tots sabem que les noves generacions són excelsos amb les noves tecnologies i de vegades més desdenyosos amb les coses tradicionals, però almenys han d’entendre que la pobresa lèxica els farà més esclaus dels que dominen el món. Recordo una conversa, fa anys, amb una dona que treballava de serventa en un pis particular. Mirava d’animar-la a assistir a una escola d’adults per millorar les seves competències. “No necessito escriure bé per fer llits”, em va respondre. Per fer llits potser no, però sí per poder deixar notes de text sense faltes a la senyora que li pagava, perquè segur que se la miraria amb uns altres ulls. Dit això, molta sort a qui avui comença la selectivitat, i un darrer recordatori: no oblideu que el coneixement us farà més lliures.