Una ERC més forta sense Carretero?

L’exconseller de Governació Joan Carretero ha decidit estripar el carnet d’ERC sense sotmetre’s –com ja va avisar– a un judici “sumaríssim” de la direcció. Ahir, tan bon punt es va filtrar la seva suspensió provisional de militància arran de l’enrenou per l’article a l’AVUI en què advocava per impulsar una candidatura independentista d’ampli espectre per a les eleccions del 2010, el metge de Puigcerdà va culminar la ruptura amb els seus antics valedors –singularment Joan Puigcercós– anunciant que plega. ¿I ara què? Des del punt de vista intern, la direcció està convençuda que amb Carretero fora del partit podran respirar més tranquils. Segurament serà així vist des del funcionament orgànic d’ERC, i, de retop, de l’estabilitat del tripartit, per descomptat. L’oposició interna queda ara reduïda a EI, el sector d’Uriel Bertran, des del qual s’ha produït una fuga rellevant cap al carreterisme, la de l’històric Josep Maria Renyer.

Altra cosa és l’efecte electoral de tot plegat: amb la marxa de Carretero, ERC perd una quota de pluralitat interna imprescindible en un partit que a més a més de plantejar el com governem (el programa ideològic: esquerres) té com a ADN fundacional el què governem (el programa nacional: l’Estat propi). També perd en democràcia interna: el joc entre majories i minories se’n ressent a dins d’una formació que és deliberativa per definició, i en uns moments claus: finançament, futur del nou Estatut al TC... Dubto, doncs, que ERC sigui més forta amb Carretero fora. Però qui més hi perdrà és el catalanisme, i l’independentisme, que queden una mica més dividits. Si RCat va a les eleccions hi haurà més opcions per triar. Però no ens enganyem: la imatge de divisió resta en el mercat electoral, la llei d’Hondt completa la feina, i la marca catalanisme exhibeix des d’ahir en conjunt una nova esquerda. Conseqüències? Pregunteu-ho a Euskadi.