Colet a Nova Caledònia
D'AVUI.cat
Manllevo el títol d'aquest l'article de la cançó de Glissando* que em va permetre descobrir Lluís Colet, un excèntric defensor de la llengua catalana a la part del nostre país que forma part de la República francesa. El tal Colet intentarà, la setmana vinent, recuperar el rècord Guinnes al discurs més llarg, que ja havia estat seu fins que un hindú l'hi va arrabassar. El repte, parlar sense parar durant 124 hores seguides. De dilluns a divendres, non-stop.
De la mateixa manera que n'hi ha que posen anuncis als autobusos per defensar les seves creences o els seus dubtes i de la mateixa manera que n'hi ha que es passegen en bicicleta per mig món per cridar l'atenció sobre la violència de gènere n'hi ha que se les empesquen amb originalitat per defensar la llengua catalana. És aquest i no cap altre, l'objectiu de Colet, visualitzar l'existència i la capacitat de supervivència d'una langue régional en un estat tradicionalment agressiu contra aquelles llengües que no siguin la lengua común.
Calen gestos com el de Colet, iniciatives que cridin l'atenció, que diguin al món que som aquí i que aquí seguirem. Perquè per molt que ens venguin la idea del seny, per molt que insisteixin que aquesta és la nostra principal virtut i per molt que amb l'excusa del seny ens facin empassar tot els que no ens hauríem d'empassar, els catalans som gent arrauxada. I així és com ens agrada fer les coses. Som de la broma. Sort Lluís!
