Els dubtes sobre Caixa Laietana

El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, voldria que la Caixa Laietana es replantegés la participació en l’aliança o fusió virtual d’entitats que lidera Caja Madrid i en la qual també participen caixes de les Canàries, la Rioja i Castella. El govern català preferiria que Laietana s’integrés en l’aliança de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu o que, com a alternativa, fos absorbida per La Caixa. Totes aquestes alternatives plantegen dificultats. Les tres primeres entitats no semblen interessades, ara per ara, a revisar el seu protocol de fusió per admetre un quart soci. I La Caixa tampoc sembla disposada a absorbir una entitat quan tot just està iniciant l’absorció de Caixa Girona. Els dubtes de Castells en aquests moments de la reordenació del mapa de les caixes semblen discutibles i poc oportuns, i més encara quan el Banc d’Espanya ha augmentat molt la pressió en les últimes setmanes perquè s’arrodoneixi el mapa.

Ara bé: la preocupació del conseller Castells és plenament comprensible si es tenen en compte alguns fets. Per exemple, que Caixa Penedès també formarà part d’una fusió virtual amb Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra, i que la seu central serà a Madrid. És de suposar que amb Caixa Laietana passaria una cosa semblant. Al govern, doncs, el preocupa que la reordenació del mapa de caixes derivi en una pèrdua de massa crítica o, per dir-ho d’una manera més planera, que en aquesta bugada hi perdem més d’un llençol. Voler buscar motivacions polítiques en aquesta preocupació del govern és no entendre el funcionament de les caixes o voler equiparar-lo amb l’habitual en altres territoris de l’Estat espanyol, on la pressió política és força visible. N’hi ha prou de recordar el cas de la renovació de la cúpula de Caja Madrid.

Els dubtes de Castells, doncs, tenen més a veure amb la fortalesa i l’eficiència del sistema financer propi de Catalunya que no amb el poder i la influència polítiques. Per això seria bo examinar atentament el procés i no despatxar-lo com un obstacle que s’ha de salvar. El sistema de caixes s’ha de reordenar, sí; però sense lesionar els interessos generals del país.