Adéu

Em va semblar excel·lent el reportatge Adéu, Espanya? que va emetre TV3. No va ser cap sorpresa: tenia el segell de professionalitat i de rigor que sap tenir la casa quan vol i que caracteritza les feines de Dolors Genovès, ja des dels vells temps de Trossos. Seria –i ho dic com un elogi– un documental que podria emetre perfectament una gran televisió alemanya que se sentís interessada per l’aparició en el món occidental de noves demandes d’independència política i volgués presentar el tema sense prejudicis ni excessos emotius, perquè s’entengués. Brillant en la forma i en el plantejament i respectuós amb les regles del gènere.

Espanya. Una sensació com a espectador –com un espectador alemany que es mira un reportatge alemany sobre un tema d’interès general– va ser que, amb matisos, els casos de Groenlàndia, el Quebec, Escòcia i Catalunya s’assemblen força. I que les actituds del Canadà, la Gran Bretanya i Dinamarca també s’assemblen: no els fa cap gràcia la secessió, voldrien convèncer als qui se’n volen anar que no els convé, però creuen que s’ha de respectar la seva decisió democràtica. En aquest joc de miralls i de semblances, només hi ha havia una cosa que desentonava: Espanya. L’actitud segons la qual la indissoluble unitat espanyola és prèvia i està per damunt del principi democràtic. No sortia una Catalunya rara. Sortia una Espanya rara.

Patum. TV3 va tenir l’encert de completar la nit del dijous amb una retransmissió en directe també brillant de la Patum de Berga. L’espectacle televisiu va ser impressionant. La bellesa de les imatges, colpidora. Algú voldrà veure en aquesta nit de dijous un escalfament nacionalista de TV3, una opció ideològica o política. Crític amb altres coses de TV3 d’aquests mateixos dies, jo crec més aviat que el que es va fer és una opció per una molt bona televisió d’informació, de debat, de cultura i d’entreteniment.