Articles
Espanya no és Grècia, de moment
Grècia tindrà ara l’oportunitat de sanejar els comptes públics i salvar-se de la fallida financera gràcies al préstec triennal d’110.000 milions d’euros al 5 per cent, el més gran que s’ha fet mai a Europa. Esclar que el préstec no li sortirà de franc, a Grècia: el preu que pagarà és altíssim. Perquè l’Estat ha de reduir les despeses –però simbòlicament, com a Espanya– i augmentar els ingressos. Això s’aconseguirà retallant els salaris públics i les pensions, apujant els impostos directes i els especials, allargant l’edat mínima de jubilació i abaratint l’acomidament. És una recepta ben coneguda, perquè són les mateixes mesures que, de manera molt tímida, explora el govern espanyol.
Grècia adopta aquestes mesures a contracor. De la fermesa dels propòsits del govern grec en tindrem notícia en els pròxims dies, començant per demà dimecres, quan hi ha convocada una vaga general contra aquest programa d’austeritat. Són pocs els grecs –si n’hi ha algun– que se senten responsable de la crisi, de manera que és probable la protesta sigui sonada. Grècia és el primer país vinculat a l’euro en què es comprovarà que la crisi és global. Fins ara, com passa a Espanya, Portugal, Itàlia o Irlanda, la crisi castigava sobretot les persones que perdien la feina. Amb la pujada d’impostos i la retallada de salaris, tothom la sentirà d’una manera o altra. Hi haurà un empobriment generalitzat, però és el preu que es pagarà no només per equilibrar els comptes públics sinó per guanyar competitivitat.
Espanya no és Grècia, encara. Si alguna cosa demostra el desastre hel·lè és que com més tard es prenen les mesures correctores, pitjor. El govern espanyol és presoner de la seva pròpia demagògia. Està més atent a les cites electorals i les pressions sindicals que a resoldre els problemes, quan la solució, dolorosa, ja és coneguda. I l’oposició tampoc sembla que tingui solucions, més enllà d’atribuir la culpa a Zapatero o a l’Estat de les autonomies. No és descartable, doncs, que les pressions en contra d’aquest model augmentin els pròxims mesos. Perquè ni el PSOE ni el PP volen sentir a parlar d’aprimar l’administració central. Encara que els serveis estiguin traspassats.
Grècia adopta aquestes mesures a contracor. De la fermesa dels propòsits del govern grec en tindrem notícia en els pròxims dies, començant per demà dimecres, quan hi ha convocada una vaga general contra aquest programa d’austeritat. Són pocs els grecs –si n’hi ha algun– que se senten responsable de la crisi, de manera que és probable la protesta sigui sonada. Grècia és el primer país vinculat a l’euro en què es comprovarà que la crisi és global. Fins ara, com passa a Espanya, Portugal, Itàlia o Irlanda, la crisi castigava sobretot les persones que perdien la feina. Amb la pujada d’impostos i la retallada de salaris, tothom la sentirà d’una manera o altra. Hi haurà un empobriment generalitzat, però és el preu que es pagarà no només per equilibrar els comptes públics sinó per guanyar competitivitat.
Espanya no és Grècia, encara. Si alguna cosa demostra el desastre hel·lè és que com més tard es prenen les mesures correctores, pitjor. El govern espanyol és presoner de la seva pròpia demagògia. Està més atent a les cites electorals i les pressions sindicals que a resoldre els problemes, quan la solució, dolorosa, ja és coneguda. I l’oposició tampoc sembla que tingui solucions, més enllà d’atribuir la culpa a Zapatero o a l’Estat de les autonomies. No és descartable, doncs, que les pressions en contra d’aquest model augmentin els pròxims mesos. Perquè ni el PSOE ni el PP volen sentir a parlar d’aprimar l’administració central. Encara que els serveis estiguin traspassats.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.