El calendari escolar de Maragall

El departament d’Educació proposa modificar el calendari escolar, si és possible a partir del gener que ve. Entre les novetats principals hi ha que el segon trimestre començarà el 7 de gener, l’endemà de la festivitat de Reis, que desapareix la jornada intensiva als centres públics i que els mestres hauran d’estar a les escoles fins al 7 de juliol. Principalment, doncs, el que fa el departament d’Educació és reordenar el calendari escolar i acabar amb la jornada intensiva. Els mestres al·legaran que desenvolupar activitats educatives els dies finals del tercer trimestre, quan fa calor, és difícil. Tenen raó, però als centres privats fa la mateixa calor i no fan jornada intensiva.

Aquesta iniciativa del departament d’Ernest Maragall no és cap proposta aïllada, sinó que va acompanyada d’altres iniciatives per millorar el sistema educatiu de Catalunya. Cada cop que apareix l’informe Pisa i altres estudis, alguns de caràcter intern, que revelen el lamentable nivell d’instrucció dels nostres escolars, l’administració, no només la catalana, o busca pretextos o mira de passar la maroma com sigui. Doncs bé, Ernest Maragall sembla que vol passar a la història com el conseller que va tancar una etapa de mals resultats i en va encetar una de nova i més brillant. Si hi ha mals resultats només hi ha una solució: estudiar i treballar més. No es pot estar predicant tot el dia que la solució a les crisis econòmiques futures implica millorar el nivell dels nostres estudiants i no fer-hi res. Maragall no impulsa un canvi cosmètic per acontentar els pares, sinó per millorar la nostra educació, al marge del desgast polític que això li suposi. És a dir, és un conseller que governa.

Els sindicats s’equivocaran molt si es tornen a convertir en una rèmora utilitzant la fraseologia tronada dels anys setanta. És cert que la culpa dels mals resultats escolars no és només del professorat, i que hi ha molts que fan més del que els pertoca. És cert que s’ha de fer un gran debat per a l’atribució de força més recursos a les nostres escoles, i que s’ha de reordenar el mapa per evitar que els centres públics hagin de carregar sempre amb aquells alumnes que ningú més vol. Però aquests canvis no s’aconseguiran torpedinant els esforços d’Ernest Maragall.