Sirera, no et mereixen

Daniel Sirera ha estat agafat en falta i, pobre home, ara s’ha hagut d’afanyar a matisar el contingut del seu text, a refermar la seva lleialtat al partit i, per si de cas, a responsabilitzar el missatger, a veure si així desvia el tema.
El cas és que encara que ara no gosi tornar-ho a repetir, l’expresident del Partit Popular a Catalunya té prou motius per pensar el que pensa del seu partit, donat el paper d’estrassa que li han fet fer en els últims temps i de quina manera l’hi han agraït.

Aquest Sirera és el mateix que es va fer càrrec del Partit Popular quan Josep Piqué va ser fulminantment defenestrat. Potser era el que Acebes tenia més a mà en aquell moment de crisi però quan les aigües van tornar a mare, el xicot estava convençut que tenia dret a seguir pilotant la sucursal catalana. Però no, els seus propis companys de partit li van fer el llit i ell es va veure obligat a renunciar en favor del que van anomenar una candidatura de consens.

Així doncs, no és estrany que les experiències polítiques de Sirera d’aquests últims anys siguin prou per frustrar qualsevol, mentre que ell encara continua amb la cantarella del “militant disciplinat”. Realment Sirera, al Partit Popular no es mereixen tenir gent com tu.