Rotacions per collons

El Barça entrava en la jornada de Champions com un rei en escac i en va sortir com el dominador del tauler i en posició per guanyar la partida. La jugada ha estat mestre i per executar-la la clau ha estat un cop més el moviment col·lectiu de totes les peces. No només de la reina, també d'alfils, cavalls, torres i peons.

Guardiola podia haver forçat Messi o Ibrahimovic, però a costa d'enviar el missatge equivocat als seus jugadors i de carregar-se els principis que han convertit el seu Barça en el millor equip del continent. Per guanyar un partit, ningú és imprescindible; el col·lectiu està molt per sobre d'un crac, ni de dos; un jugador que no està al 100% no pot passar per davant d'un que pot donar el màxim; val més perdre un jugador per un partit que no pas que es trenqui i el perdis per un o dos mesos; les grans fites d'aquest Barça les ha aconseguides tota la plantilla, no el grapat més selecte de jugadors.

Aquests són els missatges correctes i amb aquests missatges el Barça no només va passar per sobre de l'Inter de Mourinho i Eto'o al Camp Nou, sinó que va mostrar la seva millor versió aquesta temporada i es va fer més fort de cara al futur.

A vegades surt l'equip titular del Barça i molta gent exclama, “com pot ser que jugui aquest i no aquest altre, que és més bo!”. Doncs és per això. Perquè cal repartir els esforços, però sobretot perquè el més important és el grup, perquè tots s'hi han de sentir importants, perquè cal escurçar el màxim possible la distància entre el més titular i el menys.

D'aquesta manera, es poden guanyar partits com el de l'Inter sense Messi (el millor del món), ni Ibra (el fitxatge estrella de la temporada) i es poden aguantar temporades de 60-65 partits com la passada, i aspirar a guanyar-ho tot.