Articles
La jugada mestra d'Interior
D'AVUI.cat
L’Audiència de Barcelona ha posat el punt final a l’operació de propaganda més cara i ineficaç de la història recent. El març de 2007, quan feia quatre mesos que dirigia una conselleria incòmoda i s’acostaven les eleccions municipals, el conseller d’Interior i president d’ICV va esperonar i/o permetre que una investigació interna delicada es convertís en un espectacle.
El secretari general del departament va organitzar una roda de premsa per explicar que, després d’espiar durant setmanes agents i detinguts a la sala d’escorcolls, havien descobert dos casos de maltractaments. A més de Joan Boada, va parlar el director general de Policia, Rafael Olmos, que va posar la primera pedra de la seva destitució.
A la mateixa taula, dos alts comandaments del cos suportaven la situació amb cara de circumstàncies. Com que els periodistes insistien a fer preguntes, Boada va respondre a la insolència amb un sermó sobre el seu esforç de transparència. Els va fer entendre que, en lloc d’un interrogatori, esperava un aplaudiment: al capdavall s'estava enfrontant a les pomes podrides d’un cos policial per sanejar-lo.
Dos anys després, uns jutges manifestament molestos per l’espectacle han reduït el cas més greu –l'altre està pendent de judici– a una falta castigada amb 600 euros de multa. Ni delicte ni presó. Els agents acusats seran mitificats pels companys i els sindicats s’enfilen al podi amb orgull, però el cos està tocat i el conseller encara més. I el pitjor de tot: l'aspiració democràtica de controlar la policia ha quedat desacreditada. Una jugada mestra.
El secretari general del departament va organitzar una roda de premsa per explicar que, després d’espiar durant setmanes agents i detinguts a la sala d’escorcolls, havien descobert dos casos de maltractaments. A més de Joan Boada, va parlar el director general de Policia, Rafael Olmos, que va posar la primera pedra de la seva destitució.
A la mateixa taula, dos alts comandaments del cos suportaven la situació amb cara de circumstàncies. Com que els periodistes insistien a fer preguntes, Boada va respondre a la insolència amb un sermó sobre el seu esforç de transparència. Els va fer entendre que, en lloc d’un interrogatori, esperava un aplaudiment: al capdavall s'estava enfrontant a les pomes podrides d’un cos policial per sanejar-lo.
Dos anys després, uns jutges manifestament molestos per l’espectacle han reduït el cas més greu –l'altre està pendent de judici– a una falta castigada amb 600 euros de multa. Ni delicte ni presó. Els agents acusats seran mitificats pels companys i els sindicats s’enfilen al podi amb orgull, però el cos està tocat i el conseller encara més. I el pitjor de tot: l'aspiració democràtica de controlar la policia ha quedat desacreditada. Una jugada mestra.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.