Articles
Christa Leem. Revolucions. Teheran
Trossos
Christa Leem
Jordi Coca acaba de guanyar el premi Sant Joan amb La nit de les papallones, una molt bona novel·la a partir de la biografia de Christa Leem. La novel·la no és un quadre costumista, amb vocació pedagògica, sobre el temps de la Transició, a partir de qui va ser una de les muses del canvi estètic en la nit barcelonina. És moltes més coses. Però ajuda a entendre que la Transició després del franquisme no era tan sols un moviment polític centrat a canviar les institucions i el poder. Era també un canvi de generacions, d’estètica, de vida, de valors. No es tractava de canviar els qui manaven, només. Es tractava de poder viure d’una altra manera. Més lliure. A algú li pot semblar frívol explicar la Transició a través de la Christa Leem. Però és imprescindible per entendre-la.
Revolucions
Potser per això, totes les transicions s’assemblen una mica en la seva estètica, tot i que de vegades siguin en la teoria políticament contradictòries. Com a periodista vaig poder viure la Revolució de Vellut que va fer caure el règim comunista a Praga. S’assemblava molt al moviment cívic que havia acabat amb el franquisme a Catalunya. Un feia caure una dictadura comunista. L’altre, una dictadura ultraconservadora. Però l’estètica del canvi, la imatge del carrer, era molt semblant. Perquè per entendre les transicions no s’han de mirar només les sessions dels Parlaments. S’han de recordar també persones com la Christa Leem, i allò que en cada cas representen.
Teheran
Les poques imatges de la marea verda que ens arriben de Teheran, contra una altra dictadura integrista i religiosa, s’assemblen a les revoltes juvenils occidentals, però també als moviments per la llibertat dels països de l’antiga Unió Soviètica. Perquè també en el fons de la marea verda hi ha, a més d’una demanda de canvi en el poder, una demanda de canvi en la vida, de llibertat. Per això els vels i els colors hi són tan importants. Per això, per entendre les arrels de la marea verda a Teheran, cal també llegir el còmic Persèpolis, de Marjani Satrapi, sobre la vida quotidiana d’una nena. De la mateixa manera que per entendre la nostra Transició és bo recordar també la Christa Leem, tal com fa en Jordi Coca.
Jordi Coca acaba de guanyar el premi Sant Joan amb La nit de les papallones, una molt bona novel·la a partir de la biografia de Christa Leem. La novel·la no és un quadre costumista, amb vocació pedagògica, sobre el temps de la Transició, a partir de qui va ser una de les muses del canvi estètic en la nit barcelonina. És moltes més coses. Però ajuda a entendre que la Transició després del franquisme no era tan sols un moviment polític centrat a canviar les institucions i el poder. Era també un canvi de generacions, d’estètica, de vida, de valors. No es tractava de canviar els qui manaven, només. Es tractava de poder viure d’una altra manera. Més lliure. A algú li pot semblar frívol explicar la Transició a través de la Christa Leem. Però és imprescindible per entendre-la.
Revolucions
Potser per això, totes les transicions s’assemblen una mica en la seva estètica, tot i que de vegades siguin en la teoria políticament contradictòries. Com a periodista vaig poder viure la Revolució de Vellut que va fer caure el règim comunista a Praga. S’assemblava molt al moviment cívic que havia acabat amb el franquisme a Catalunya. Un feia caure una dictadura comunista. L’altre, una dictadura ultraconservadora. Però l’estètica del canvi, la imatge del carrer, era molt semblant. Perquè per entendre les transicions no s’han de mirar només les sessions dels Parlaments. S’han de recordar també persones com la Christa Leem, i allò que en cada cas representen.
Teheran
Les poques imatges de la marea verda que ens arriben de Teheran, contra una altra dictadura integrista i religiosa, s’assemblen a les revoltes juvenils occidentals, però també als moviments per la llibertat dels països de l’antiga Unió Soviètica. Perquè també en el fons de la marea verda hi ha, a més d’una demanda de canvi en el poder, una demanda de canvi en la vida, de llibertat. Per això els vels i els colors hi són tan importants. Per això, per entendre les arrels de la marea verda a Teheran, cal també llegir el còmic Persèpolis, de Marjani Satrapi, sobre la vida quotidiana d’una nena. De la mateixa manera que per entendre la nostra Transició és bo recordar també la Christa Leem, tal com fa en Jordi Coca.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.