La mani del Facebook

La cadena abans coneguda per les mama-chicho-me-toca traslladarà a la tele una de les suposades gràcies del Facebook, que és la possibilitat de retrobar antics companys de classe. Si és que trobar-se tots calbs i amb les cicatrius de la vida a l’ànima i –el que és pitjor– al cos té alguna mena de gràcia. Tot plegat sol acabar com La torre de Suso, però en un bar de fritanga.

La iniciativa coincideix amb la voluntat d’Òmnium d’aglutinar una resposta civil a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut en forma de manifestació, encapçalada per quatre diguem-ne excompanys de pupitre: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Heribert Barrera i Joan Rigol. High school reunion. És la mani del Facebook. Per la metàfora, per la nova era digital i perquè, realment, aquesta xarxa social té una gran capacitat de mobilització. I si no que l’hi diguin a Barack Obama. El president d’Òmnium, Jordi Porta, per exemple, ja hi va penjant les notícies que han aparegut. I no trigarà gaire, què us hi jugueu, a aparèixer un grup de suport.

Serà curiós que tots quatre presidents acabin confluint a la capçalera. Potser perquè també aquelles ferides de la vida dels antics companys d’escola afecten l’ànima dels expresidents. O potser perquè sense la cotilla de la institució, participar en una manifestació de caràcter sobiranista ja no fa por. Mireu Agustí Bassols, que als 84 anys ha sortit de l’armari independentista. Ara que, mireu també Artur Mas, que diu que votaria sí en un referèndum. Per això ja hi ha un grup al Facebook que es diu Mas i Puigcercós units, camí a la independència (sic!). S’hi podrien agregar López Burniol, Rubert de Ventós i Josep Ramoneda. Tots han dit que votarien sí. A veure si ara resultarà que no queda ningú que no sigui independentista i que el problema és que com que ningú convoca i ningú s’ho diu, d’aquí 20 anys estarem fent una mani amb l’expresident Montilla a la capçalera...