El misteri del TC

Són els dia­ris espa­nyols de referència els que ens ho expli­quen. Ens fan una retrans­missió dia a dia del procés que es viu al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal des que, fa tres anys i tres mesos, es va adme­tre el pri­mer recurs –el del PP– con­tra un Esta­tut apro­vat per tres cam­bres par­la­mentàries i un referèndum.

Tal com pinta –i deu ser cert, ja que les apor­ta­ci­ons-fil­tra­ci­ons vénen de dia­ris de totes les tendències de l’espa­nyo­li­tat–, la cosa s’aca­barà com el rosari de l’aurora per als cata­lans, que amb el nou Esta­tut hau­rem fet un pas enda­vant per fer-ne dos enrere. O una arren­cada de cavall i una atu­rada de burro.

Però el pape­rot dels espa­nyols serà històric. Els tibats magis­trats del TC, que se sen­ten amb el dret d’esme­nar la volun­tat popu­lar i dor­mir tran­quils, estan ofe­rint un espec­ta­cle de pati d’escola. Cadas­cun atrin­xe­rat en la seva posició: totes anti­ca­ta­la­nes, con­dició necessària però no sufi­ci­ent per posar-se d’acord. Després de tres anys d’expec­tació, ningú no vol ser el que perdi i molts fan equi­li­bris per ali­men­tar la seva car­rera a més del com­promís polític que puguin tenir amb qui els va posar on són. Com s’ho faran els repre­sen­tants de l’Estat per pre­sen­tar com a legítima i defen­sa­ble jurídica­ment la sentència que en sor­tirà és un mis­teri.