Articles

Una majoria política minoritària

Mirador

Diu l’activista dels drets civils i pastor protestant Jesse Jackson que “una minoria organitzada és una majoria política”. Aquesta és la millor definició del sobiranisme cívic que ha nascut i crescut a l’escalf de les consultes populars. Sense una oposició frontal espanyolista, com sí que pateixen a Euskadi, els sobiranistes catalans han anat convencent noves capes socials davant la indiferència o la curiositat dels que tenen vincles emocionals o econòmics amb Espanya. I sense oposició civil majoritària, la minoria civil organitzada passa a ocupar el centre polític i social.

El moviment ve avalat per la bona organització,
el tarannà impecablement democràtic i l’acceptació política de l’adversari. En aquest sentit, no és una anècdota que un 18 per cent dels votants de Cardona votessin ahir negativament, perquè significa que les regles de joc guanyen adeptes i que les diferències només es veuen en el resultat de la partida.

Però hi ha reptes que la coordinadora haurà de superar.
D’una banda, les properes convocatòries no es duran a terme en municipis precisament sobiranistes, i això pot generar una certa frustració si la participació és baixa. De l’altra, la proximitat de les eleccions podria centrifugar la coordinadora nacional, perquè algunes de les seves cares públiques acabaran en llistes electorals diverses. És ben legítim. Però algú podria pensar que les consultes han estat un trampolí, i per això caldrà explicar-ho bé.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.