Dur i inútil
D'AVUI.cat
No se n'amaguen. El ministre de Justícia ha explicat sense manies que el nou enduriment del Codi Penal respon a la "commoció social" que han provocat alguns casos recents. A favor d'aquesta manera de legislar, a cop de titular, hi pot haver veus que exclamin: si passen desgràcies perquè el sistema és defectuós, alguna cosa s'hi ha de fer. Correcte. Però per anar bé, la cosa ha de ser eficaç, a més de salvar la cara als polítics. I en aquest cas, a més d'allargar perquè sí una condemna, la mesura ni tan sols serà eficaç.
En què se suposa que consistiran 20 anys de llibertat vigilada d'un violador que ja ha complert 20 anys de presó? Un braçalet electrònic no evitarà cap violació: ni permetrà que algú arribi a temps d'impedir-la, ni dissuadirà un agressor sexual no rehabilitat, perquè la pulsió que l'empeny escapa a qualsevol argument racional. Aplicada als terroristes, la llibertat vigilada tampoc frenarà algú disposat a la clandestinitat i a fer salvatjades per un objectiu polític que porta clavat a dins.
Però intentar elevar l'índex de rehabilitació entre els violadors o buscar la solució a un conflicte polític en lloc d'enverinar-lo cada dia és difícil, llarg i arriscat. I ningú vol assumir el risc de sembrar una llavor incerta que, en el millor dels casos, trigarà molt a florir.
