La fiscalia, com Fraga
D'AVUI.cat
Diu l'opinió més estesa que la transició espanyola es va fer tan bé com es va poder. N'hi ha que fins i tot troben que va ser modèlica. D'altres creiem que va faltar la ruptura, que el franquisme mai va ser derrotat. I la majoria respon que en aquell moment no es podia anar més lluny, que hi havia soroll de sabres, com es va comprovar el 23-F.
La discussió pot ser bizantina, però està clar que l'acceptació del cap d'Estat triat pel dictador i tot el que hi anava lligat va permetre que els sectors més implicats en la dictadura s'aferressin amb fatxenderia a uns drets que no haurien de tenir, l'exigència dels quals és insolent i immoral. És el que acaba de fer Manuel Fraga Iribarne, exministre de Franco i expresident de Galícia en l'etapa democràtica.
Fraga no en té prou d'haver estat al poder tota la vida, amb un i altre règim, i d'haver aconseguit una jubilació daurada al Senat, on s'endormisca durant les feixugues sessions de control dels dimarts a la tarda. Don Manuel vol més: vol que no es remeni gens ni mica un passat que el podria esquitxar, encara que fos simbòlicament. I la fiscalia de l'Estat democràtic, subjecta a la llei d'amnistia, li ha de donar la raó. Transició modèlica obliga.
