Zapatero ens reclama els 400 euros

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, amb el seu pragmatisme habitual, va decidir –a principis de l’any passat– que podia guanyar les eleccions (9 de març de 2008) regalant 400 euros a qualsevol que cotitzés a l’IRPF. No li va importar gens ni mica si algú guanyava el doble o el triple que un altre: cobrarien el mateix. Tretze milions de cotitzants equivalien a tretze milions de votants contents.

La promesa estrella de les passades eleccions espanyoles va ser anunciada en un acte dominical del partit. Zapatero, amb un ampli somriure, va dir als delegats del PSOE que aquesta decisió era “ben progressista” i ho va considerar, literalment, “una mesura social”. Acte seguit va fer un gest teatral per dir que “s’ha aconseguit que l’economia funcioni més i millor, com sap fer tan bé Solbes”, mentre s’adreçava a l’aleshores ministre d’Economia. En aquell moment, els representants socialistes van aixecar-se per ovacionar la persona que comandava i planificava l’economia de l’Estat.

Fa només vuit mesos Hisenda encara estava pagant, via nòmines, l’últim termini d’aquests 400 euros. I ara, el mateix govern del PSOE ja ha començat a preparar el terreny per a una imminent pujada dels impostos. Diuen, com sempre, que això només afectarà els rics, i s’estalvien de recordar –com sap tothom des que a Mario Conde la declaració de la renda li va sortir a retornar– que els milionaris no paguen IRPF.

Sigui com sigui, aquesta crisi l’acabaran costejant els assalariats i les classes mitjanes, que són els que aporten el gruix de la recaptació i els més desprotegits davant les decisions d’oportunitat política. Però el que ja és innecessari és que, a sobre, aquest mateix segment social s’hagi d’empassar el discurs antic i demagògic contra uns rics que ningú no sap ni qui són, ni què paguen.