Articles
Incoherència federal
Editorial
El PSOE està decidit que cap de les seves federacions li destorbi la pròxima campanya electoral. I, des d’aquesta filosofia, han obert una crisi de grans dimensions al socialisme navarrès, que, com era d’esperar, intentava forçar un canvi progressista a Navarra a través d’un pacte amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida. La composició del parlament foral permet aquesta combinació i, des del primer moment, les bases del PSN van optar per aquesta possibilitat com a prioritària, de la mateixa manera que ho feien els basquistes de NaBai i EU de Navarra.
Però la direcció federal del PSOE ha avortat el projecte i, a hores d’ara, la federació navarresa corre perill d’implosionar. Des del primer moment es van veure militants manifestant-se davant la seu del partit a Pamplona i, de fet, costarà molt difícil reconduir una situació molt difícil d’empassar per les bases navarreses del PSOE. Ahir va dimitir el candidat a la presidència foral, Fernando Puras, i és de preveure que aquesta només sigui la primera d’una llarga cadena d’abandonaments.
El PSOE hauria de reflexionar sobre els conflictes territorials que s’han anat obrint dins les seves federacions en els darrers temps. El socialisme valencià està destrossat per incapacitat pròpia, però també per una continuada política intervencionista des de Madrid, que ha acabat desestabilitzant el PSPV fins que ha deixat de ser una alternativa creïble al PP. La Federació Madrilenya del PSOE acaba de fer un congrés que ha nomenat una nova direcció que, d’entrada, haurà de destinar la major part dels seus esforços a intentar sargir els estrips que hi ha entre les diverses famílies que porten anys enfrontant-se descarnadament, sovint amb la complicitat dels sectors corresponents a nivell federal.
L’equivocació navarresa, per tant, se suma a les que el PSOE ha comès a d’altres federacions i, sobretot, a una contradicció flagrant: ¿per què els socialistes poden pactar amb els independentistes del BNG a Galícia o amb els sobiranistes del Bloc a les Illes i no pas amb els basquistes de Nafarroa Bai? No hi ha –ni hi pot haver– una resposta coherent. La crisi serà llarga.
Però la direcció federal del PSOE ha avortat el projecte i, a hores d’ara, la federació navarresa corre perill d’implosionar. Des del primer moment es van veure militants manifestant-se davant la seu del partit a Pamplona i, de fet, costarà molt difícil reconduir una situació molt difícil d’empassar per les bases navarreses del PSOE. Ahir va dimitir el candidat a la presidència foral, Fernando Puras, i és de preveure que aquesta només sigui la primera d’una llarga cadena d’abandonaments.
El PSOE hauria de reflexionar sobre els conflictes territorials que s’han anat obrint dins les seves federacions en els darrers temps. El socialisme valencià està destrossat per incapacitat pròpia, però també per una continuada política intervencionista des de Madrid, que ha acabat desestabilitzant el PSPV fins que ha deixat de ser una alternativa creïble al PP. La Federació Madrilenya del PSOE acaba de fer un congrés que ha nomenat una nova direcció que, d’entrada, haurà de destinar la major part dels seus esforços a intentar sargir els estrips que hi ha entre les diverses famílies que porten anys enfrontant-se descarnadament, sovint amb la complicitat dels sectors corresponents a nivell federal.
L’equivocació navarresa, per tant, se suma a les que el PSOE ha comès a d’altres federacions i, sobretot, a una contradicció flagrant: ¿per què els socialistes poden pactar amb els independentistes del BNG a Galícia o amb els sobiranistes del Bloc a les Illes i no pas amb els basquistes de Nafarroa Bai? No hi ha –ni hi pot haver– una resposta coherent. La crisi serà llarga.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.