Tintín. Peripècia asexuada

Fa cent anys que va néixer el teu creador, Hergé, i per això avui et dediquem la jornada a tu. Realment, ets un paio insòlit. Com a periodista, em temo, ets un desastre integral. Mai no t’he vist escriure ni una ratlla: t’has limitat a perdre el temps corrent el món en companyia del gosset Milú.

La teva ideologia queda difuminada entre un viatge reaccionari als soviets, un periple racista pel Congo i un al·legat antiimperial al Lotus Blau. I com a mascle, francament, penso que no hi tens res a pelar. Sempre has estat una criatura asexuada, encallada entre l’infant i l’home, que no desperta ni una fracció dels sospirs que aixeca el teu bon capità Haddock, desbordant de feromones.

Tampoc no tens la talla intel·lectual del Tornassol, ni l’encantadora vanitat de la Castafiore, ni la beneiteria policial dels bessons Dupont i Dupond. Però és en l’equidistància de tots aquests, en la teva neutralitat híbrida que radica el teu enorme èxit. Tu ets carn de peripècia pura, i la teva personalitat s’esvaeix davant una història trepidant. Els teus relats són narracions amb molts protagonistes i un sol personatge secundari. Això permet que el guió creixi fins a assolir una importància central, absorbent, monumental.

La teva gràcia, Tintín, radica en la teva insignificança. D’aquí que qualsevol, gran o menut, home o dona, es pugui ficar en la teva pell. Apte per a tots els públics, i adaptat a totes les èpoques. No és fàcil.