I ara 150 euros per l’ordinador

Men­tre encara hi ha cua de mares i pares espe­rant torn per poder com­prar els lli­bres esco­lars per als seus fills i es pre­pa­ren per a l’ine­vi­ta­ble canvi d’impres­si­ons amb el depen­dent de torn per sub­ti­le­ses com que l’ISBN no es cor­res­pon –“és que els qua­der­nets en por­ten un i les car­pe­te­tes un altre”– o que el que li vénen és la sisena edició men­tre que al cen­tre en dema­nen la cin­quena –d’alguna manera s’han de col·locar els estocs acu­mu­lats–, arriba aquest pla de moder­nit­zació a les aules que és com els vells acu­dits de la bona i la mala notícia.

La bona, no cal dir-ho, és que els nens tin­dran ordi­na­dors portàtils per seguir les clas­ses. La dolenta és que els pares hau­rem d’aflui­xar 150 euros en un exer­cici d’això que ara en diuen cofi­nançament que, a més, hem d’agrair al govern espa­nyol, que és qui té el gust de posar-ne la mei­tat, men­tre que el català, de fet, volia que en paguéssim el 100 per cent, perquè els nos­tres nens apren­guin un altre terme nou, el de la cores­pon­sa­bi­li­tat.

Tot ple­gat, ens des­es­pa­nyo­litza per la via dels xim­ples, la dels que paguem pel que els altres tenen gratuïtament. Només cal que el govern català tin­gui el detall d’obse­quiar els pares cata­lans amb un nas postís rodó i de color ver­mell.