I ara 150 euros per l’ordinador

Mentre encara hi ha cua de mares i pares esperant torn per poder comprar els llibres escolars per als seus fills i es preparen per a l’inevitable canvi d’impressions amb el dependent de torn per subtileses com que l’ISBN no es correspon –“és que els quadernets en porten un i les carpetetes un altre”– o que el que li vénen és la sisena edició mentre que al centre en demanen la cinquena –d’alguna manera s’han de col·locar els estocs acumulats–, arriba aquest pla de modernització a les aules que és com els vells acudits de la bona i la mala notícia.

La bona, no cal dir-ho, és que els nens tindran ordinadors portàtils per seguir les classes. La dolenta és que els pares haurem d’afluixar 150 euros en un exercici d’això que ara en diuen cofinançament que, a més, hem d’agrair al govern espanyol, que és qui té el gust de posar-ne la meitat, mentre que el català, de fet, volia que en paguéssim el 100 per cent, perquè els nostres nens aprenguin un altre terme nou, el de la coresponsabilitat.

Tot plegat, ens desespanyolitza per la via dels ximples, la dels que paguem pel que els altres tenen gratuïtament. Només cal que el govern català tingui el detall d’obsequiar els pares catalans amb un nas postís rodó i de color vermell.