La sopa freda

Pendents dels cops amagats del president Montilla, el més calent és a l’aigüera. A l’aigüera del ministeri d’Economia, on hi ha els pressupostos de l’Estat, precuinats pel vicepresident Solbes i que el conseller Castells –ens consta– es resisteix a empassar-se. Tenim un problema conceptual al voltant de què són i que no són infraestructures, que, l’any passat, quan es van fer els primers pressupostos post nou Estatut, ja ens va costar un ull de la cara.

Solbes va complir religiosament el 18,8%, equivalent al pes de Catalunya al PIB estatal, pel que fa als ministeris de Foment i Medi Ambient. De les inversions territorialitzables en infraestructures que fan els altres ministeris del Gobierno de España no en sabem res de res, així que, al final, un any més (i van...) ens vam haver de conformar amb un percentatge molt inferior al que tocaria: un 13,9%. Bé.

Aquest any diu que Solbes obrirà una mica més la mà i inclourà en el càlcul del 18,8% algunes inversions d’altres ministeris. Fet i fet, potser uns 300 milions d’euros més. Digestió difícil, doncs, però, com que Zapatero, tal com informava ahir aquest diari, ha rebut garanties del PNB que l’espantada de Josu Jon Imaz no implicarà ara una marxa enrere en el sí dels nacionalistes bascos (aquest estiu van renovar l’acord del cupo amb Madrid) als pressupostos; i com que difícilment el PSC negarà a Zapatero els seus 21 vots, Castells no tindrà més remei que prendre’s la sopa freda de Solbes un any més.

I bé, un pot arribar a entendre –la política és així, senyora— que Montilla no vulgui complicar-li la vida a Zapatero almenys fins després de les generals. Però hauria d’anar amb compte, no fos que, al final, els catalans no li enviïn a ell la factura de la sopa freda. Demà ve Zapatero a la Festa de la Rosa del PSC, a Gavà. Pot ser un bon dia per al cop amagat. Què tal si per una vegada paga ell la sopa freda?