La recepció de la ministra Álvarez

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va rebre dimecres una delegació política i empresarial de la ciutat de Barcelona.

Álvarez els va explicar la situació actual de les grans infraestructures de l’àrea metropolitana, els plans de futur que hi ha previst el seu ministeri i, a més, els va garantir que mantindrà durant els pròxims anys la inversió per corregir el dèficit que arrosseguen els serveis públics catalans.

Un dèficit que per primera vegada en la història ha reconegut un govern de l’Estat, tot i que hagi estat en gran part per poder-lo atribuir a la gestió anterior dels seus rivals polítics. En nom dels convocats, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va qualificar la reunió de “positiva”, tot i que el mateix alcalde Hereu va afegir que es mantenen “expectants”.

Magdalena Álvarez va demanar igualment als integrants de la delegació catalana que no fessin cas del ball de xifres d’inversions que desmenteixen les del seu govern. La visita i les declaracions mereixen una anàlisi detinguda. En primer lloc, caldria dir que la recepció arriba tard.

El ministeri de Foment només ha donat mostres de preocupació quan la realitat l’havia desbordat. Com a prèvia, la ministra s’hauria d’haver excusat. Pel que fa als grans projectes que el ministeri ha previst són estrictament els que han anat incloent els diversos pressupostos de l’Estat, que el seu govern va pactar amb els partits catalans que els van prestar suport.

El que hauria de garantir la ministra és que es concretaran amb més eficàcia i menys potineria. Finalment, pel que fa al futur, Álvarez –com tot l’equip de Rodríguez Zapatero– només pot fer declaracions d’intencions perquè la seva continuïtat dependrà del resultat de les pròximes convocatòries electorals. El compromís de mantenir les inversions, a més, està garantit pel nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, llei orgànica que estableix percentatges clars i que cap govern de l’Estat –ni l’actual ni el futurs– pot menystenir.

Pel que fa al ball de xifres, la ministra hauria d’esperar, en primer lloc, que Pedro Solbes i Antoni Castells arribin a un acord sobre el sistema per establir-hi càlculs percentuals. Aquí és on comença el ball de xifres. I de discrepàncies. Per molt que ella vulgui quedar-ne al marge.