Wolfie. Expresident del Banc Mundial

Escolta: memorable aquella foto dels teus mitjons, amb uns préssecs ben rodons. Si haguessin estat els únics préssecs de la teva vida, Paul Wolfowitz, potser encara series al davant de la institució financera més important del planeta.

Vas fer pujar com l’escuma la teva companya sentimental i altres amics, i això, després de proclamar que el gran problema pendent del Tercer Món era la corrupció, no va resultar gaire elegant. Certes veus afirmen que has caigut per culpa dels europeus, que no perdonen que siguis un falcó nord-americà. Home, com deia aquell, falcó seria poc: més aviat voltor, velociraptor o sobretot Wolfie –és a dir, llop–.

Tu vas ser, des del Pentàgon, l’arquitecte de les guerres de l’Iraq, obsessionat a defenestrar Saddam i, de passada, Colin Powell i tots els moderats del partit republicà. Brillant, multilingüe, amb una família tocada per l’holocaust, des de jove vas voler canviar l’ogre soviètic pel de l’arabisme militant. La teva consigna va triomfar, però no pas la teva carrera: el que havia de ser una jubilació daurada de banquer ha acabat com el rosari de l’aurora. I no ha estat la vella Europa qui t’ha despatxat.

Tothom acceptava que, per tradició, un altre col·lega de Bush ompliria la butaca buida. No, ha estat la pugna interna de Washington, que arriba al final de mandat amb forts cops de colze. I la inestimable col·laboració dels teus préssecs, situats a la planta dels peus o al mig del cor.