Articles
25 d'octubre del 2008
El president del govern basc, Juan José Ibarretxe, ha posat finalment data fixa al seu somni. Ibarretxe va anunciar ahir que convocarà un primer referèndum sobiranista el 25 d’octubre del 2008. En realitat, els mecanismes que han d’estructurar la consulta encara són ambigus. El lehendakari proposa, en primer lloc, intentar arribar a un pacte amb l’Estat perquè els bascos puguin decidir el seu futur i aquest reconeixement sigui inclòs en l’ordenament jurídic espanyol i, si l’acord no és possible, la consulta que l’hauria de ratificar es modificaria i aniria dirigida als partits polítics bascos per decidir el marc de relacions “internes i externes”.
Tot això s’haurà de concretar durant els pròxims mesos, però és evident que només amb la intenció de convocar un referèndum n’hi va haver prou ahir per provocar una allau de reaccions al mateix País Basc i a la resta de l’Estat. Mentre els partits basquistes van saludar amb matisos la iniciativa del lehendakari, tant el PSE-PSOE com el PP la van rebutjar amb contundència. La crispació i els retrets s’extremaven fins a arribar a l’insult directe a Madrid. A la capital de l’Estat el Partit Popular ha convertit l’anunci en una autèntica crisi d’Estat i no ha dissimulat el profit electoral que en vol treure. Els màxims dirigents populars van anunciar que les pròximes eleccions serviran per decidir quina resposta mereix la proposta basca. Una vegada més, doncs, no seran unes eleccions convencionals sinó que alguns les pretenen convertir en un plebiscit.
Caldria mesurar-ho tot plegat amb una prudència que fa molts anys que va abandonar l’escena política espanyola. La majoria de la societat basca –representada pels partits nacionalistes– fa anys que va assumir l’objectiu de convocar una consulta lícita que intenti normalitzar la societat basca. Una intenció que a Madrid és considerada com un desafiament a l’Estat. Cal esperar que Juan José Ibarretxe concreti encara més les seves intencions i, a més, convé veure també com les desplega. La consulta és un compromís electoral del PNB, però la proposta d’un Estat lliure associat amb Espanya va ser arxivada quan va ser rebutjada al Congrés i va desembocar en una nova consulta... electoral.
Tot això s’haurà de concretar durant els pròxims mesos, però és evident que només amb la intenció de convocar un referèndum n’hi va haver prou ahir per provocar una allau de reaccions al mateix País Basc i a la resta de l’Estat. Mentre els partits basquistes van saludar amb matisos la iniciativa del lehendakari, tant el PSE-PSOE com el PP la van rebutjar amb contundència. La crispació i els retrets s’extremaven fins a arribar a l’insult directe a Madrid. A la capital de l’Estat el Partit Popular ha convertit l’anunci en una autèntica crisi d’Estat i no ha dissimulat el profit electoral que en vol treure. Els màxims dirigents populars van anunciar que les pròximes eleccions serviran per decidir quina resposta mereix la proposta basca. Una vegada més, doncs, no seran unes eleccions convencionals sinó que alguns les pretenen convertir en un plebiscit.
Caldria mesurar-ho tot plegat amb una prudència que fa molts anys que va abandonar l’escena política espanyola. La majoria de la societat basca –representada pels partits nacionalistes– fa anys que va assumir l’objectiu de convocar una consulta lícita que intenti normalitzar la societat basca. Una intenció que a Madrid és considerada com un desafiament a l’Estat. Cal esperar que Juan José Ibarretxe concreti encara més les seves intencions i, a més, convé veure també com les desplega. La consulta és un compromís electoral del PNB, però la proposta d’un Estat lliure associat amb Espanya va ser arxivada quan va ser rebutjada al Congrés i va desembocar en una nova consulta... electoral.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.