Ibarretxe anuncia el referèndum amb què pretén acabar amb el conflicte basc per al 25 d'octubre de 2008

El lehendakari Juan José Ibarretxe ha anunciat el referèndum per a l'autodeterminació del poble basc per al 25 d'octubre de 2008. Ibarretxe ha fet aquest anunci durant el debat de política general.
Segons el discurs d'Ibarretxe, el referèndum serà per ratificar, amb validesa jurídica, un pacte polític a què el govern basc hagi arribat amb l'estat espanyol o bé per fer una consulta habilitadora que faci arribar un mandat imperatiu a totes les parts, ETA, govern espanyol i partits polítics bascos, amb l'objectiu de desenvolupar un doble procés de diàleg i negociació per arribar al final de la violència i a la solució del conflicte en un termini fixat.

En aquest segon supòsit, Ibarretxe ha manifestat que és plenament conscient que no serà una consulta jurídicament vinculant però n'ha destacat el valor polític, social i democràtic.

Zapatero: "Escoltaré a Ibarretxe, però ell m'haurà d'escoltar"
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha sortit al pas de la proposta del lehendakari i ha assegurat estar disposat a escoltar el que hagi de dir Ibarretxe, però que el president basc l'haurà d'escoltar a ell. "Escoltaré a Ibarretxe, però ell m'haurà d'escoltar a mi". Per deixar clar el seu missatge, el president espanyol ha afegit: "Avanço la meva posició, res no es farà si no és amb respecte a la Constitució, les lleis i l'Estat de Dret".

Reacció de Carod-Rovira
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha expressat el seu "respecte, simpatia i interès" per la consulta convocada pel lehendakari, encara que ha descartat la possibilitat de demanar ara mateix una convocatòria semblant a Catalunya "ja que les condicions i ritmes són diferents".

Carod-Rovira s'ha referit, en una roda de premsa celebrada al Parlament i convocada segons que ha subratllat ell mateix com a president d'ERC i no com a vicepresident de la Generalitat, al fet que el lehendakari, Juan José Ibarretxe, hagi anunciat que convocarà una consulta popular el 25 d'octubre de 2008, data de l'aniversari de l'Estatut de Guernica.

Per al líder d'ERC, aquesta convocatòria "mereix el nostre respecte institucional, la nostra simpatia política i el nostre interès democràtic", però tot seguit ha volgut deixar clar, i ha insistit en això, que no volia traçar paral·lelismes amb la situació de Catalunya.

Segons la seva opinió, "que un govern democràtic convoqui una consulta popular ha de ser contemplat sempre amb respecte", i ERC, a més, "ho veu amb simpatia, per tractar-se d'un partit independentista que vol la independència de Catalunya mitjançant l'accés per via democràtica i gràcies a un consens social majoritari".

ERC, ha explicat Carod-Rovira, "observarà amb interès quins mecanismes democràtics són utilitzats a Euskadi pel govern basc, quina és la resposta dels poders democràtics de l'Estat espanyol i quina és la resposta dels partits espanyols progressistes i conservadors".

A més, ha afegit, "ERC està especialment interessada a conèixer quin pot ser el resultat de la consulta popular".

Carod-Rovira, que fa unes quantes setmanes va llançar la proposta que Catalunya pugui exercir el seu "dret a decidir" en una consulta que seria convocada el 2014, no ha considerat que la iniciativa del govern basc pugui afavorir i accelerar la seva pròpia proposta.

"Com diu aquell refrany català de 'cada terra fa la seva guerra' -ha afirmat-, entenc que cada país ha de conèixer els ritmes d'evolució propis i no pot caure en mimetismes amb altres llocs".

"Sí que, en canvi, Catalunya pot estar atenta, aprendre i corregir errors comesos en altres països", ha matisat.

El president d'ERC ha indicat que ell i el seu partit "no contemplem ara mateix una iniciativa similar a Catalunya, donat l'actual context" i ha afegit en conseqüència que el que passa a Euskadi "no té per què modificar el nostre calendari".

Segons Carod-Rovira, "allà hi ha una majoria favorable a la consulta i aquí ara mateix no l'hi ha, i allà hi ha un govern que lidera la iniciativa, que és com ha de fer-se, i aquí només hi ha una força política que la reivindica en solitari".

"Són situacions i realitats diferents -ha insistit-, si bé el que passa serveix per constatar que hi ha nacions que no se senten còmodes en un estat", i "és significatiu que ara mateix existeixin moviments escrupolosament democràtics dins de la UE que volen que els seus ciutadans decideixin el que volen ser".