El Pla E. i la capacitat dels ajuntaments

Al llarg d'aquest mes d'abril han d'estar en marxa les obres cor­res­po­nents al Fons Esta­tal d'Inversió Local, cone­gu­des com el pla E. El Pla va tenir un ini­cial rebuig de les for­ces de l'opo­sició en el seu tràmit par­la­men­tari. Men­tre el PP blas­mava el pro­jecte al·legant que no tin­dria cap efec­ti­vi­tat, que posa­ria en evidència la supo­sada poca capa­ci­tat ope­ra­tiva dels ajun­ta­ments i gene­rant dis­cus­si­ons tan bizan­ti­nes com la superfícies del car­tell de les obres. Argu­ments que la rea­li­tat ha des­men­tit amb escreix. Altres par­tits, bàsica­ment PNB i ERC qüesti­o­na­ven -no sense un part de raó- que aquest recur­sos hau­rien d'haver estat vehi­cu­lats a través del cor­res­po­nents governs naci­o­nals. Sigui com sigui la rea­li­tat és que alcal­des i ajun­ta­ments de totes les ads­crip­ci­ons polítiques, mal­grat els seus líders esta­tals hagues­sin estat crítics o no, han optat majo­ritària­ment (més del 99 % s'hi han aco­llit) per dema­nar la part del fons que els cor­res­pondrà, ente­nent que era una magnífica opor­tu­ni­tat per posar en marxa obres de millora dels muni­ci­pis i con­tri­buir a pal·liar l'atur en el sec­tor de la cons­trucció que és un dels més afec­tats en aquests moments i segons les pre­vi­si­ons també en un futur imme­diat.

I és evi­dent que el Pla E no resoldrà l'atur en la seva tota­li­tat però per una banda pot arri­bar a ocu­par més de 200.000 per­so­nes i per altra banda pot evi­tar la des­trucció, també, d'un nom­bre impor­tant de llocs de tre­ball mul­ti­pli­cant l'obra pública. Són més de 30.000 pro­jec­tes que abas­ten temes molts diver­sos en l'àmbit físic de les ciu­tats que supo­sa­ran una millora en ser­veis bàsics dels muni­ci­pis en temes tan diver­sos com són les bibli­o­te­ques, els cen­tres soci­als i cívics, les millo­res medi­am­bi­en­tals o la millora de l'espai urbà. Aquest Pla tam­poc no és ni de bon tros part del neces­sari finançament muni­ci­pal; la bata­lla pel finançament just pels muni­ci­pis és una altra que els ajun­ta­ment plan­te­gen amb fer­mesa i que hau­ria de tenir una reso­lució amb la nova llei d'hisen­des locals que està en fase d'estudi. Aquesta és una mesura con­jun­tu­ral que seria interes­sant que tingués una segona edició segons l'evo­lució de l'atur. Una mesura que ha con­ci­tat una valo­ració posi­tiva per parts dels alcal­des i ha grei­xat la maquinària d'adju­di­cació d'obra pública i el que és, també, impor­tant en un paga­ment a les empre­ses fixat amb rapi­desa. Gene­rar o man­te­nir uns llocs de tre­ball amb una ocu­pació pro­duc­tiva d'obra pública per millo­rar les ciu­tats en bene­fici, òbvi­a­ment, de la ciu­ta­da­nia.

El Pla E ha demos­trat per altra banda que la col·labo­ració entre l'estat i els ajun­ta­ments a través de la con­cer­tació pot donar excel·lents resul­tats des de la con­fiança i des de l'entesa en la pri­o­ri­tat, però el que és impor­tant és que un cop més s' ha evi­den­ciat la capa­ci­tat dels ajun­ta­ments de res­pon­dre a un repte impor­tant com era posar sobre la taula pro­jec­tes en poc temps i pro­jec­tes útils. Això demos­tra que els ajun­ta­ments tenen una bona car­peta de pro­jec­tes pre­pa­rats i estu­di­ats per millo­rar la con­di­ci­ons dels pobles i ciu­tats. Aquesta res­posta ràpida i eficaç anul·la el dubte sobre la capa­ci­tat dels muni­ci­pis per res­pon­dre a les neces­si­tats i cal cele­brar també que admi­nis­tra­ci­ons com les dipu­ta­ci­ons - almenys algu­nes- hagin posat la seva capa­ci­tat tècnica a ges­ti­o­nar pro­jec­tes com a suport als ajun­ta­ments.

Aquests 8.000 mili­ons d'euros que gene­ra­ran obres i llocs de tre­ball hau­rien de sumar-se, mai subs­ti­tuir, a la pròpia inversió muni­ci­pal ja pre­vista; hau­rien de ser­vir per mul­ti­pli­car aquest esforç de manera sig­ni­fi­ca­tiva. Entès, el Pla E com una inversió paral·lela a la pròpia dels pro­jec­tes muni­ci­pals tindrà aquesta volun­tat de sumar a l'esforç que ja fan els ajun­ta­ments amb la seva pròpia pro­gra­mació d'acords amb els plans de man­dat o pro­jec­tes de govern.

L'apor­tació de recur­sos als ajun­ta­ments en forma d'injecció a la rea­lit­zació d'obra pública ha donat una bona opor­tu­ni­tat de com­bi­nar la cre­ació i man­te­ni­ment de llocs de tre­balls amb una millora de les ciu­tats com una mesura més en el con­junt de les quals s'han de pren­dre per pal·liar pri­mer i després superar la crisi. La con­cer­tació entre admi­nis­tra­ci­ons com en aquest cas i en el sec­tor con­cret de la cons­trucció pot aju­dar a fer pos­si­ble aquesta superació.