La modernitat selectiva de la justícia
D'AVUI.cat
Aquesta setmana hem sentit la secretària judicial castigada per l'afer Mari Luz. Amb la veu presa, llegia un comunicat redactat amb cura per no ficar-se de peus a la galleda. El text reflectia una situació tercermundista de la justícia, i gairebé cola com a explicació per al cas del pederasta condemnat i no empresonat que va aprofitar la negligència per matar la nena andalusa. Gairebé ens ho creiem perquè sabem que l'administració de justícia està antiquada. De fet, a advocats i procuradors se'ls ha commutat l'antiga pena d'anar a l'infern de dos en dos per la de continuar utilitzant el fax –artefacte satànic– perquè els jutjats encara comuniquen les sentències amb paper.
Estàvem a punt de caure en la crítica ferotge a la mancança de recursos de la justícia quan l'Audiència Nacional, com sempre, ens ha obert els ulls. L'incansable jutge Eloy Velasco, lluny de rendir-se perquè la Interpol no troba Iñaki de Juana Chaos, ha demostrat que la justícia espanyola pot esforçar-se quan val la pena i ha enviat quatre citacions a l'exreclús d'ETA, una de les quals a una adreça de correu electrònic. Necessita localitzar urgentment De Juana per acusar-lo d'haver escrit una carta.
