Em dic Marc

Hola, em dic Marc i tinc 11 anys. Avui fa una setmana que vaig començar el curs. Aquest any vam començar una setmana abans i els meus pares se n'han alegrat molt perquè durant tot l'estiu ja no sabien què fer amb mi els primers dies de setembre i que tampoc saben com s'ho faran al febrer durant la setmana d'interrupció lectiva d'hivern (a l'escola ens han dit que se'n diu així tot i que els pares en diuen setmana blanca). La veritat és que jo també m'he tret un pes de sobre havent pogut començar el curs, perquè els pares s'han passat l'estiu que si ara et portarem al parc d'atraccions, que si després farem una excursió a la muntanya i l'endemà farem una sortida amb bicicleta de muntanya i que no volem que t'avorreixis perquè ens fa patir veure't avorrit. És a mi que em feia patir veure'ls tan estressats, perquè després es discutien per qualsevol cosa i per què vols fer això ara i no veus que no tenim temps per a tu i jo. Sí, començar el curs ha estat un descans per mi i espero que per ells també. El dia abans de començar vam mirar el telenotícies mentre sopàvem i es van enfadar perquè els professors van dir que aquest curs no faríem excursions perquè els havien tret la jornada intensiva el mes de juny. També deien que el curs no podia començar tan aviat perquè la situació de les escoles era molt greu ja que la manca de recursos humans i materials feia que fos impossible complir els objectius que determinava la conselleria d'educació. L'endemà vaig anar a l'escola i com que hi havia càmeres de la tele vam fer una entrada espectacular, cridant i rient i saltant. Ens ho vam passar bomba i al vespre ens vam veure per la tele. La tutora sí que ens va dir que aquest any no hi hauria excursions perquè havien passat coses greus. Jo la vaig veure molt preocupada i molt tensa i vaig tenir la sensació com si no hagués fet cap dia de vacances. Ara espero que comencin les classes de clarinet i les de reforç d'anglès i els entrenaments d'handbol i que quan arribi a casa el pare i la mare hagin pogut descansar una mica i estiguin més tranquils. No em queda més espai. Adéu.