La fi de l'atur

La taxa d'atur espanyola és del 20,09% de la població activa, la catalana supera el 17,7%, i la del jovent dobla la mitjana, però no passa res, perquè Rodríguez Zapatero ha tingut una visió. Aquests tants per cent enganyen, perquè estan calculats amb la metodologia que utilitzen tots els serveis d'estadística, incloent-hi l'INE espanyol, que ha quedat antiquada. Almenys segons el president del govern espanyol, que ahir va exposar en la cimera sobre l'atur del Fons Monetari Internacional i l'Organització Internacional del Treball la seva “visió distinta” sobre el que és feina i atur. “Una persona, quan s'està formant, està treballant per a un país”, va dir en una visionària frase que derivarà ben aviat en una davallada de la taxa d'atur. Tots els que estan apuntats a les oficines de treball perquè no tenen feina però fan cursos de formació deixaran de ser oficialment desocupats –les llistes es buidaran més de pressa gràcies a la reforma laboral, que sanciona els que no hagin acceptat fer algun curset en un període de trenta dies–, i davant d'aquesta millora estadística no té importància que continuïn sense produir i tinguin uns ingressos mínims i amb data de caducitat. Si formar-se és treballar, també s'ha d'afegir a la llista dels que treballen tots els estudiants –des de l'ensenyament obligatori fins a l'universitari–, i amb aquest canvi tan senzill s'haurà aconseguit que en plena recessió oficialment s'hagi arribat a la plena ocupació. Contra aquesta visió del panorama laboral es pot esgrimir l'informe de l'OIT segons el qual els que hagin perdut la feina durant aquesta crisi cobraran d'aquí a quinze anys un 20% menys que en l'última feina, però ja se sap que sempre hi ha pessimistes que intenten aixafar la guitarra als innovadors.