I ara, gir catalanista

Bufen nous aires al Par­tit Popu­lar i al seu apèndix, el Par­tit Popu­lar de Cata­lu­nya, també ano­me­nat PPC, encara que de tant en tant se'ls oblida als seus pares. Resulta que la pre­si­denta del PPC, l'Ali­cia -viva la Guar­dia Civil- Sánchez-Camacho ha admès ara que el Par­tit Popu­lar, el de veri­tat, no el pupulà, no ha tin­gut fins al moment un "com­promís real amb Cata­lu­nya".

A la llum d'aquest des­co­bri­ment que ha fet tron­to­llar els fona­ments de la política cata­lana s'obren nous camins per al PPC. Un dels més temi­bles és que a aquesta for­mació li vin­gui de gust fer un gir cata­la­nista, una febre que ataca el PPC de forma cíclica i que sem­pre comença amb objec­tius ambi­ci­o­sos i acaba amb els ànims total­ment refre­dats.

Esclar que per dur a terme un gir cata­la­nista, al PPC li sobra una cosa i li falta una altra. D'una banda, li sobra el recurs a l'Esta­tut pre­sen­tat al TC en un acte des­es­pe­rat per gua­nyar als tri­bu­nals el que s'ha per­dut a les urnes i als par­la­ments (al català i a l'espa­nyol). De l'altra, els falta un líder, i han fet tard per caçar l'Ignasi Guar­dans. Més val que con­tinuïn com estan, que ja ens afai­tem.