L'aportació dels lectors a l'AVUI.CAT

Encara no fa un any se’m va encarregar el projecte de renovació del lloc web de l’AVUI, diari en què fa prop de 10 anys vaig començar a col·laborar. Sis mesos i escaig després de fer néixer l’AVUI.CAT, el 23 d’abril el 2007, després de setmanes de treball imaginatiu, auster però ple d’il·lusió, amb els cocreadors del projecte, Quico Domingo i Joan Serra, aquell repte convertit en realitat creix i amplia els lectors, convençut de ser un model vàlid, àgil i participatiu de mitjà d’informació ‘on line’.

En sis mesos hem aconseguit que l’AVUI.CAT sigui un canal dinàmic, en gran part gràcies a l’esforç per recollir i acollir les aportacions dels lectors. Aquest agraïment sona a cortesia interessada, potser sigui totes dues coses, però segur que és la constatació sincera d’un convenciment: sense l’aportació del lector, un mitjà d’informació ‘on line’ és un canal de comunicació esbiaixat, rònec, emmirallat i, en darrer terme, infrautilitzat.

En la pràctica diària de gestionar la redacció de l’AVUI.CAT s’està molt a prop del lector. És una experiència nova que en deu anys només havia experimentat matisadament. Una experiència d’aprenentatge i un diàleg enriquidor que ens ajuda als periodistes a reforçar els de vegades debilitats criteris informatius: es tracta d’informar els lectors.

El munt d’automatismes que s’activen en l’exercici professional de la gestió de tanta informació, en temps real i sense pausa, disposa d’un valuós contrapès: la relació estreta amb el lector. El perill, però, és plegar-se a la demagògia; el repte, trobar l’equilibri informatiu en un punt equidistant on la comunitat dels lectors se senti identificada i partícip.

En l’entorn dinàmic, canviant i competitiu dels mitjans d’informació ‘on line’, en què les xifres avaluen inapel·lablement la receptivitat dels lectors, tenim per objectiu i repte consolidar l’AVUI.CAT com a referent comunicatiu i com a referent comunitari. El creixement ens anima a assolir-ho, malgrat que aquest creixement està alentint la consulta i la participació dels lectors per una qüestió tècnica a punt de ser resolta: un altre exemple de com la participació dels lectors condiciona el funcionament d’un mitjà ‘on line’.

Com a responsable de l’AVUI.CAT, i fent pinya amb l’equip de redacció, agraïm la implicació dels lectors, les seves opinions i les aportacions telefòniques i via e-mail que envien diàriament. Són imprescindibles per apropar-nos mútuament, per rumiar i configurar nous canals de participació, i per recordar en quins aspectes encara hem de polir detalls i millorar la definició de l’AVUI.CAT. I d’aquí a sis mesos seguir comptant amb el recolzament d’una comunitat virtual de l’AVUI creixent.