El sacrifici de General Motors

Si aquest cap de setmana es va saber que la canadenca Magna entraria com a principal soci d’Opel, ahir finalment es va fer públic el moviment sencer de fitxes en els gegants de l’automoció nord-americans: General Motors ha fet suspensió de pagaments. És l’anunci pactat amb l’administració nord-americana que precedeix una ajuda milionària de Washington a la “nova General Motors” i a Chrysler. Per sanejar el segon productor mundial de cotxes, el departament del Tresor sumarà 30.000 milions de dòlars als 20.000 milions que ja li ha atorgat. A canvi, la nova empresa estarà participada en un 72% pels governs dels Estats Units, del Canadà i de l’Estat d’Ontario. Barack Obama insisteix que el pla de reestructuració la farà viable. És a dir, es tancaran catorze plantes de producció, 21.000 persones perdran el seu lloc de treball i es desfaran de les marques Hummer, Saturn i Saab, així com ja ho han fet amb Opel. El temps ha demostrat dues coses: a) que l’empresa de Detroit no va avançar-se a la producció de cotxes més petits, barats i ecològics, i b) que els costos laborals d’aquesta indústria als Estats Units són massa alts. Si el Japó, amb Toyota, ja té el lideratge en la fabricació de cotxes, s’imposa el trasllat de l’automoció a la llarga cap a la Xina i les economies emergents del sud-est asiàtic. El president nord-americà anunciava ahir que “el sacrifici” de General Motors “beneficiarà futures generacions”.

És un eufemisme per liquidar l’empresa insígnia d’un país que cada cop té menys indústria. “El que és bo per a General Motors és bo per al país”. Doncs això: s’imposa un model de producció més lleuger, més fàcil de transformar i amb innovació tecnològica puntera. El que van anunciar ahir els patrons de Detroit i el president Obama és el punt final per un dinosaure que ja tenia data de caducitat abans de la crisi. I d’empreses en perill d’extinció encara n’hi ha més.