La vaga del 29

Els sindicats amenacen de paralitzar el país el proper dia 29 de setembre. Ni trens, ni avions, ni escoles, ni hospitals, ni res que pugui donar signes de normalitat en una jornada de vaga general convocada per protestar contra la reforma laboral impulsada pel govern de Zapatero a instàncies dels organismes internacionals. No és que dubti dels arguments que amb tanta insistència s'estan deixant anar aquests dies a favor de l'aturada. Del que dubto és d'aquest to d'amenaça que acabarà impedint un altre cop que molts ciutadans puguin exercir el seu dret a anar a treballar, que és tan legítim com el de quedar-se a casa o agafar una pancarta i sortir al carrer a protestar contra Zapatero, contra els bancs, contra la crisi o contra aquests sindicats que amb tanta vehemència protesten ara contra el que no deixa de ser un nou embat d'una recessió en la qual, fins ara, han jugat un paper francament galdós. La crisi, aquesta maleïda crisi, fa molt de temps que va començar a tancar empreses, forçar retallades i deixar treballadors al carrer sense que cap sindicat plantegés fer cap vaga ni cap protesta contra l'immobilisme del govern. Ja em perdonaran, però el fet que la crida a la mobilització arribi ara, tan a deshora i just després que la tisora hagi afectat els funcionaris públics, no convida a pensar gens bé.