El vídeo i l'autoestima d'ERC

Ara mateix molts de vostès deuen considerar que el vídeo que ERC va presentar ahir és de molt mal gust. El vídeo (que difondran durant unes xerrades que faran pel país titulades La veritat del cas Palau), no ens enganyem, no és res més que un talla i enganxa de compareixences que hi va haver a la comissió d'investigació del cas Millet i no descobreix res de nou més enllà de la sospita cada cop més fonamentada que CDC es va finançar irregularment. No és cap meravella cinematogràfica i el mateix Puigcercós reconeixia ahir que el cas Millet no ha ocasionat cap desgast electoral a CDC. La pregunta és, doncs, per què ERC opta per aquesta estratègia. Primer, no en tinguin cap dubte, és l'entrada d'ERC en una campanya en què corren el perill que la dualitat Mas-Montilla se'ls mengi. En segon lloc, facin memòria i recordin el vídeo que Madí va fer el 2006 sobre el tripartit. Era tant o més barroer. I no el van visionar pas en unes conferències, sinó que en van distribuir un milió d'exemplars. O sigui, que també és una mena de torna. I tercer, em sembla que el vídeo és també la manera que té ERC de dir: hi som, no ens penedim de res, el discurs de les mans netes no l'hem abandonat i ens sentim orgullosos del que hem fet. ERC sap que a les enquestes perden votants. I sap que, d'aquests que perden, només un 20% ja té decidit votar un altre partit. La resta, un 80%, de moment es queda a casa. I els han de rescatar. I ho intentaran tocant l'autoestima i reivindicant l'orgull de ser d'ERC. El vídeo, doncs, no està pensat només per fer emprenyar CiU, que també. Està fet sobretot en clau interna.