Mobilitat sostenible i segura

Celebrem ara, de nou, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Durant aquesta setmana prop de 140 municipis catalans organitzen nombroses activitats amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'evitar l'ús del cotxe a la ciutat a favor de l'ús del transport públic i altres tipus de transport més sostenibles. Perquè això sigui possible, ens cal que tothom hi posi de part seva: la ciutadania, fent l'esforç de canviar els hàbits de mobilitat fins ara; entitats, empreses i mitjans de comunicació, fent tasques de conscienciació i de suport, i les administracions, facilitant que aquest canvi d'hàbits es consolidi.

Al Camp de Tarragona hi ha, encara, molta feina per fer, però no partim de zero. Tenim una sèrie d'elements en marxa –no només projectats– en aquesta direcció. La constitució de l'Autoritat Territorial de Mobilitat, en aplicació de la llei de mobilitat de l'any 2003, va obrir la porta a una concertació i planificació del transport de viatgers en termes de Camp de Tarragona i no només de cadascuna de les ciutats. Ha estat a partir d'aquest fet que s'ha pogut posar en marxa la integració tarifària, que s'han augmentat les freqüències del transport públic, s'han posat en marxa noves línies... Per citar només alguns exemples recents, podem parlar dels busos directes de Tarragona a Reus, la nova línia entre Falset i Marçà o l'augment de freqüències entre Tarragona i Torredembarra o entre Reus i Cambrils.

I hi ha moltes més coses: ara mateix està posat a informació pública l'estudi informatiu del Tramcamp, i el pla director de la mobilitat del Camp ja ha estat aprovat inicialment, i ha estat sotmès a informació pública. Aquest darrer pla ja dissenya una xarxa de rodalies ferroviària en clau de Camp de Tarragona, amb la creació de quatre línies (Cambrils-Torredembarra, la Plana-

Picamoixons-Tarragona, Reus-Sant Vicenç de Calders i les Borges del Camp-Tarragona), que asseguraran les relacions econòmiques i socials a l'interior del Camp de Tarragona. I inclou elements d'intermodalitat, com ara la creació d'una estació intermodal al sud de l'aeroport de Reus, que permetrà la connexió amb el corredor del Mediterrani i la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.

Tot això no serà fàcil de dur a terme. Ens caldran moltes hores de treball, concertar molts elements públics i privats, i tirar endavant moltes inversions, i tothom que ha treballat en això sap que no és senzill. Però és que el punt de partida tampoc no ho posa fàcil. Els desplaçaments en transport públic al Camp de Tarragona només són el 7% dels 8 milions que hi tenen lloc, i, tot i que estem millor que a les àrees de Girona i de Lleida –amb un 4%–, som molt lluny del 25% de Barcelona.

Aquest canvi no serà immediat. Modificar els hàbits és lent, i demana, a la vegada, que hi hagi les condicions –no podem fer que la gent no agafi tant el cotxe si no té una alternativa útil– i que aquest canvi sigui assumit amb convenciment. De la mateixa manera que les noves rodalies ferroviàries o el Tramcamp, per poder ser una realitat, han de ser volgudes, pensades i planificades. Una feina d'anys. Per a tot això, amb una setmana no n'hi ha prou, però sí que aquesta nova Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura ens ha de servir per avançar en aquesta tasca de conscienciació i de canvi d'hàbits. Potser uns dies anant més a peu o en bus, ens acabaran de convèncer que ja des d'ara ho podem fer més sovint. I és que, ben mirat, una setmana ben aprofitada pot donar per molt.