Mesures discutibles i antisocials

No és el moment d'apujar els impostos, perquè, com sempre, qui pagarà la factura seran les classes mitjanes, no pas les grans fortunes. La frase, pronunciada pel portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, resumeix perfectament l'esperit del paquet de mesures de contenció incloses en l'avantprojecte de llei de pressupostos de l'Estat aprovat divendres pel Consell de Ministres. El govern espanyol ha aprovat l'aplicació de dos trams nous de l'impost de la renda destinats a augmentar l'aportació de les rendes més altes: un punt per als que ingressen cent vint mil euros i dos punts per als que n'ingressen cent setanta-cinc mil. La mesura, que afectarà unes cent mil persones, permetrà ingressar uns dos-cents milions d'euros. No tothom pagarà el mateix, però, ja que la Generalitat ja havia elevat prèviament el tram autonòmic de l'IRPF per als contribuents amb cent vint mil euros d'ingressos. Un altre dels acords adoptats divendres congela l'entrada en vigor de l'ampliació fins a un mes dels permisos per paternitat, una qüestió que s'ha de valorar no només com una reculada en l'estat del benestar sinó també com una mesura clarament antisocial. L'equiparació dels permisos entre homes i dones va ser políticament concebuda en uns moments de superàvit públic, és cert, però la congelació de la mesura és ideològicament incoherent i, sobretot, un cop a les famílies i a la capacitat de combinar vida familiar i laboral. Mentrestant, el govern espanyol no gosa collar les sicav, les societats d'inversió preferides de les grans fortunes que estan subjectes a un règim fiscal molt favorable, doncs tributen tan sols l'ú per cent anual dels beneficies en concepte d'impost de societats. L'avantprojecte únicament preveu suprimir la possibilitat que fins ara tenien els titulars de diferir el pagament per l'obtenció de dividends. L'excusa que la pressió fiscal sobre aquestes societats significaria foragitar-les de l'Estat espanyol és un insult a la resta dels contribuents.