Trossos

Contracte

La vaga d'avui té un punt de denúncia per incompliment de contracte. Els sindicats, però també molts electors d'esquerra, van donar suport a aquest govern socialista sota la promesa que faria unes determinades coses i que no en faria mai unes altres. El receptari que aquest govern ha adoptat contra la crisi inclou mesures que d'alguna manera s'havia dit als propis electors que no s'adoptarien en cap cas. I un vot és un contracte.

Pedagogia

La vaga és també una queixa –comprensible- contra un defecte de pedagogia. Si el govern ha adoptat un receptari que no estava en el contracte, hauria d'haver tramès la certesa que aquestes receptes són útils i necessàries i s'adopten per convenciment. Va començar insinuant que les prenia obligat, pels mercats i pels socis internacionals. Després s'ha apuntat a un joc demagògic de compensacions. Encara s'enyora el discurs de Fuentes Quintana abans dels pactes de La Moncloa.

Receptes

La vaga d'avui és l'expressió de la sorpresa d'aquells qui van creure i entendre que aquest govern faria unes coses i s'ha trobat que en feia unes de ben diferents. És una vaga de decebuts. Altra cosa és que les mesures que finalment el govern ha decidit adoptar siguin bones o dolentes, útils o inútils. Si les receptes són les que cal –o van en la direcció de les que cal- potser és secundari si les han adoptat per força o per grat. I qui esperava poc no s'ha decebut gens.